Doctorado

Una investigación, publicada en la revista estadounidense Proceedings of the National Academy of Sciences(PNAS) y desarrollada en ese yacimiento, ha demostrado, por primera vez mediante técnicas genéticas, el parentesco de un grupo de personas enterradas juntas hace 4.600 años. «Tenemos pruebas indirectas de estructuras familiares a partir del Mesolítico, hace 8.500 años, y probablemente tambiénlas hay anteriores», asegura Gonzalo Ruiz Zapatero, director del Departamento de Prehistoria de la Facultad de Geografía e Historia en la Universidad Complutense de Madrid, «sin embargo, esta investigación supone la prueba de genética molecular más antigua que prueba la existencia de la familia nuclear», es decir aquella formada por padres e hijos, sin incluir abuelos, tíos o primos.


Lafamilia en un principi es va representar com un lloc de protecció i amor envers al món industrialitzat, en aquest lloc la mare representa la part amorosa, carinyosa i comprensiva, i el home com un pare que dona protecció.
L'idea de protecció familiar va anar decaient en veure com augmentaven els conflictes, l'estructura familiar nuclear en temps anteriors era estable i feliç, existien pocsdivorcis. Tot i això avui en dia poques societats mostren un arrelament profund a aquests tipus de families que ja no es representen com l'estil de vida perfecte en l'economia moderna. La dona a trencat les fronteres i s'ha després de la seva família i d'una part del seu rol, sortint al món laboral tot i aixo en molts casos i al mateix temps tractant de mantenir les seves funcions tradicionals com amare. Aquesta incorporació fa que la mare es veigui immersa en una doble jornada laboral.
Aquest fet s'ha vingut reivindicant durant els ultims anys i reclamant que desaparegui el paper de l'home com a principal portador de recursos i per tant s'intenta que aquests agafi rols que abans eren etiquetats només a la dona. Tot i això avui en dia molts homes continuen negant-se i evitant portar a termeles feines de la llar. Aquest trencament dels rols que es va produïr ens ha portat avui a la societat moderna a centenars de divorcis, això ens porta a una descomposició familiar que està causant estralls a la societat. Potser el fenòmen no s'observa amb la mateixa força en totes les societats però es innegable que la família nuclear està en declivi. Les famílies d'avui tenen pautes noves pereducar als seus fills amb centenars de noves variacions al que es venia portant. Abans les families s'encarregaven de l'educació, la formació religiosa i la socialització dels seus fills, aquestes activitats ara són realitzades per les institucions corresponents, ja que la mare entra al món laboral tant abans com després de tenir els fills cosa que abans era inpensable.

Durant el segle XX van anardisminuint el número de famílies numeroses, aquest cambi es va asociar a la major mobilitat i a una menor responsabilitat economica dels fills en quan els pares es tornaven grans.
Comencen a consolidar-se els subsidis de treball i altres beneficis per part de l'estat que permeten millorar el nivell de vida dels jubilats. A partir dels anys 60 es van començar a produïr cambis en la unitatfamiliar i un major nombre de parelles van començar a viure juntes abans de contraure matrimoni, de forma similar algunes parelles de persones grans viudes pasaven a viure juntes per tal de que la càrrega econòmica fos més fàcil de portar. Als anys 70 el prototip familiar va evolucionar cap a unes estructures modificades que englobaben a les famílies monoparentals, families del pare o la mare casat persegon cop i families sense fills. Llavors la major part de les famílies monoparentals eren concequència de la mort d'un dels pares. Actualment la major part és a causa d'un divorci encara que també hi ha una gran part de mares solteres amb fills. El 1991 un de cada 4 fills vivia només amb un dels pares, en general amb la mare, tot i això com ja hem comentat no es dificíl que aquestes families...