Dominació i submissió

Comentari crític: “Discours de la servitude volontarie ou le Contr´un”, Étienne de La Boétie(1530-1563)
Étienne de la Boétie, fou un humanista francès format a l´ Universitat d´ Orleans on va cursar estudis de Dret . Va desenvolupar diversos càrrecs polítics, en el que es va veure immers dins d´ una societat conflictiva en quan a les disputes religioses de la França de segle XVI. Ell enaquestes circumstàncies, va aportar un discurs pacífic per intentar aconseguir l´ equilibri entre catòlics i hugonots, humanistes i els “polítics” maquiavel•listes.
La Boétie va ser testimoni i protagonista d´ una època decisiva en la història d´ Europa, perquè és quan s´ inicia la constitució de l´ Estat Modern, quan les monarquies nacionals ( en especial l´ espanyola, francesa i l´anglesa) tracten de consolidar-se tant a l´ interior com en l´ exterior, tant en front als seus súbdits com en front a les altres monarquies, l´ aristocràcia i repúbliques rivals.
Aquest jurista i magistrat de Bordeus fou un home amb clares tendències clàssiques que prenia als autors de Grècia i Roma com a paradigma del model de la república ideal. En el document, podem adonar-nos de la quantitatd´ al•lusions que fa dels móns grec i romà, amb molts exemples i relats, magistralment exposats; de la mateixa manera, m´ agradaria aprofitar aquest últim apunt per destacar les comparacions i semblances del tema amb el món animal i vegetal.
A més del context social que s´ exposat al primer paràgraf, el context històric es caracteritza per la revolta de les gabelles a Guyenne i la repressióconseqüent: saqueig dels camps pels exercits d´ Enric II; ruïna dels camperols; execucions en les ciutats; dissolució del Parlament de Bordeus i més tard disminució del seu poder; agitació dels Reformadors protestants i per acabar, el descobriment del Nou Món i dels “salvatges” que van acaparar l´ interès dels escriptors.
El discurs sobre la servitud voluntària és un assaig escrit a l’edat de 23anys, tal com apunta Montaigne. Fou recuperat per la crítica al totalitarisme i, en el segle XIX, van ser les decepcions pels fracassos de les Jornades de juliol de 1830 i l´ oposició al règim repressiu de Napoleó III, qui el rescatessin de l´ oblit.
És un discurs polític i sobre lo polític, on el to de les paraules, el ritme de les frases i el que no està expressat en l´ espai entre els seussignificats, és el que sembla, el perquè s´ ha reeditat tantes vegades. En aquesta aposta política, el discurs s´ expressa amb lament i a vegades amb enuig , doncs, com superar l´ inquietud de saber que existeix alienació sense que es coneguin les causes? Com salvar el disgust que ens comunica de la Boétie?. Aquesta angoixa és la que ha portat a rellegir-lo, a interpretar-lo i traduir-lo cadascú al seuidioma, idioma que és al mateix temps depenent i constitutiu de les seves representacions de les relacions humanes, les quals, a la vegada, són tributaries de la seva cultura i de la seva experiència de lo social. Així doncs, cadascú ha fet la seva interpretació del que no s’ha expressat.
En els deu capítols que el formen, l´ autor deixa exposat el dubte que formula de la següent manera:
Comés possible que els homes, que són iguals i lliures per natura, es sotmetin en ocasions a un govern tirà, doblegant-se cap a una servitud “voluntària”?. El missatge és clar: senzillament el poble sotmès ha de deixar d´ obeir i així la tirania més sòlida caurà com un gegant amb peus de fang. Si tots neixen lliures, per què l´ home accepta ser un serf? Per què algú ha de manar i algú altre obeir?. Ésparadoxal. És una decisió en la qual la voluntat accepta que ja no serà ella sinó la d´ un altre la que decideixi. Ningú te dret a confiscar aquesta llibertat en el seu profit.
La pau també és un bé sobirà que només es realitza en el marc de l´ Estat, lleis i institucions, per això l´ Estat assoleix un status nou que justifica en sí mateix una importància que està per sobre de tota religió....