Dormir

EDUCACIÓ PELS PARES SOBRE EL SON DELS NENS


JUSTIFICACIO

Les idees i aptituds dels pares respecte el son i l'hàbit de dormir poden influir en l'aparició i posterior desenvolupament de trastorns del son. El conèixer la conducta idònia a seguir per a facilitar el son normal dels nens pot ajudar en la prevenció d'aquests problemes.


EDUCACIÓ PELS PARES SOBRE EL SON DEL NEN

Al’igual que ensenyem als nens altres conductes que els ajuden a aconseguir un grau d’autonomia progressiu, hem d’ensenyar-los-hi a dormir sols. Per assolir amb èxit aquest objectiu caldrà tenir en compte els següents aspectes:

Per a la maduració integral del nen és fonamental que aquest hagi establert un bon vincle afectiu amb els pares o amb la persona que habitualment el cuida. No suposa dependènciani sobreprotecció, tot el contrari, el vincle és un element primordial per a conferir seguretat al nen i evolucionarà al llarg dels primers anys de vida.
Per a establir un bon vincle és important:
Percebre les senyals del nen i respondre a elles correcta i ràpidament
Respondre sempre de la mateixa manera davant la mateixa conducta del nen encara que estiguem cansats o atenent una altra cosaMantenir un contacte físic freqüent amb el nen
Deixar decidir al nen en el que pugui, per afavorir la seva autonomia

Per a evitar problemes amb el son, cal afavorir el desenvolupament normal dels patrons de son – vigília. Des dels primers mesos de vida el nen ha d’anar aprenent que hi ha una part del dia d’activitat i una part del dia que és de descans. Durant les hores de descans cal acostumara deixar el nen a la seva habitació, amb una llum tènue i sense sorolls que el puguin destorbar. Durant l’activitat diària el nen ha de percebre que al seu voltant hi ha moviment, llum i soroll.
Cal tenir present que aquests patrons de son – vigília varien amb el desenvolupament del nen i observem com:
en els primers dies de vida els nadons dormen més de 16 hores diàries repartides endiferents episodis de tres o quatre hores de durada,
dels 2 als 6 mesos d'edat s'allarguen progressivament les hores de descans nocturn,
dels 6 mesos a l'any el nen normalment farà dues migdiades: una després d'esmorzar, d'una a dues hores, i un altra després de la presa del migdia, de dues a tres hores; habitualment farà d'11 a 12 hores de descans nocturn sense interrupcions,
de l'any a l'any i mig essol suprimir la migdiada de de després d'esmorzar i es recomana no suprimir la migdiada de la tarda fins als quatre anys.

L’obligació com a pares no és la d'adormir al nen, sinó la de facilitar-l’hi que sigui ell qui conciliï i aprengui a adormir-se sol. Cal posar el nen despert al llit, fer-li un petó i una abraçada i desitjar-li bona nit; acte seguit cal marxar de l’habitació.
És moltimportant crear una rutina i realitzar l'acte d'anar a dormir sempre de la mateixa manera sigui qui sigui qui posa el nen a dormir. La rutina els hi dóna seguretat així com també ajuda el fet de que el nen sempre tingui amb ell els mateixos objectes que li fan companyia (el mateix coixí, el mateix xumet, el mateix bressol).
Per als nens, el fet de dormir pot implicar separació. Una bona separacióimplica un acte predicible i rutinari que aporta satisfacció i seguretat tant als pares com al nen. Una mala separació farà que el nen respongui amb angoixa, que els pares es sentin emocionalment pressionats i que ambdós tinguin por front noves separacions. Seria convenient establir distanciaments graduals durant el dia permetent que el nen estigui sol a estonetes entretenint-se sol.
Tots els adultsque participin en l’ensenyament de l’hàbit del dormir han d’actuar d’igual manera. El nen ha de saber que, passi el que passi, obtindrà la mateixa resposta per part del pare o del cuidador.
Quan, malgrat tot, les coses no han anat bé i ens enfrontem a un problema de son en els fills, el que cal fer es reeducar; per això, és important saber que una de les condicions que millor afavoreix el bon...