Dotze sense pietat

Durant el judici s’han reconstruït els fets mitjançant un discurs realista utilitzant només testimonis (la veïna, el home vell que vivia a sota del llit i el botiguer que ven la navalla) que es donen mútuament coherència, es revesteixen de veracitat al testificar sota jurament i situar-se en un temps determinat. No hi ha cap prova científica perquè no es van trobar empremtes digitals a lanavalla ni sang a la roba del reu. Dins de la Institució judicial es produeix una total alienació dels individus perquè passen a numerar-se (del 1 al 12) i en cap moment es sap el nom del reu, només es fa referència a ell en termes despectius o com “el chico”. Fins que no surten de l’edifici del Jutjat no es coneixen els noms.
La Institució jurídica representada per l’ajudant del fiscal nomésdestaca els fets que considera rellevants per demostrar l’acusació i l’advocat defensor no es mostra especialment motivat en defensar. El noi ja ha estat categoritzat com conflictiu, agressiu, delictiu, asocial, marginal ja que té antecedents previs i ja se li va suposar que tard o d’hora cometria un delicte greu. Així mateix, segons la teoria implícites de la personalitat de Bruner i Tagiuri, el fetde que el noi comprés una navalla ja el fa violent, donant-li unes característiques prèvies sense haver-hi contacte personal i sense haver constatat cap agressió amb navalla.
El jurat ha de seguir les normes explícites per donar un veredicte. Si el veredicte és culpable es condemnarà a mort sense possibilitat de remissió però si és no culpable el deixarà lliure. Aquestes normes explícites sónque ha de ser un veredicte unitari, que han de basar-se en el que han escoltat dels testimonis i en les proves aportades; en cap moment el jutge els diu que puguin posar en dubte els testimonis ni les proves perquè els que pertanyents a la Institució jurídica (el fiscal, el defensor i el jutge) són els únics que ho poden fer i no ho han fet.
Quan el jurat comença es reuneix per fer la primeravotació, tots els membres excepte el jurat núm. 8 actuen com de forma burocràtica:
-Se’ls ha encomanat una tasca i no els importen les conseqüències que aquesta tasca tingui
-Compleixen el procediment establert: col.locació per ordre de número de jurat, seguir les explicacions del president del jurat, decidir si es vota en secret o a mà alçada.
-Si algun membre té dubtes, els comentaris inicialssobre la clara culpabilitat del reu abans de la votació fan que cap es vulgui desmarcar del pensament majoritari mostrant una conformitat amb la majoria ja sigui per submissió, identificació o interiorització.
-La responsabilitat es dilueix entre tots els membres, no sent cap directament responsable de la mateixa, només seguien el que marca la norma.
Com la societat on es desenvolupa lapel·lícula es totalment individualista, es troba altament acceptat per tothom que els individus són plenament responsables de les seves accions, aspecte totalment recollit per les normes jurídiques que jutgen fets i no causes.
A partit d’aquest punt anomenarem sempre majoria a l’opció de condemnar al reu encara que el número de jurats que ho declarin no culpable sigui superior.
Però per el jurat núm. 8vota no culpable per què té un conflicte al xocar les normes anteriors amb altres normes també socialment establertes: la valoració de la vida humana i l’objectivitat pròpia dels individus.
Encara que els grups tendeixen a buscar punts comuns davant de conflictes, en aquesta situació no pot haver un POTSER: ha de ser Sí o NO. Així la resta del grup intenten fer canviar d’opinió al dissidentgrupal donant les raons pròpies de la decisió que són les mateixes que al començament abans de votar i que durant el judici.
El jurat núm. 3 i el núm. 7 reaccionen amb actituds agressives i el jurat núm. 8 no ofereix resistència directa ni es mostra inflexible en la seva posició, només sol.licita una nova votació abstenint-se i si la majoria diu que hi ha culpabilitat ell l’assumirà però si hi...