Economia Política

Tema 1
Economia: àmbit social en que les persones resolen les seves necessitats materials.
Dins la política és la realitat tenint en compte el marc institucional, social, polític i cultural en què es desenvolupa.
Economia Política: ciència que estudia com una societat decideix fer servir els recursos finits de què es disposa per a produir béns i distribuir-los entre els membres de la societatper a satisfer les necessitats materials.
Hi ha 2 idees implícites: l’escassetat i la necessitat de triar.
L’Economia és una ciència, però també una pràctica social.
Mètode científic: procés intel·lectual ordenat, lògic i coherent que s’utilitza per a explicar fets o fenòmens de la realitat subjectiva.
Correlació espúria o fal·làcia ad-hoc: relaciona situació i fets econòmics amb fenòmensexterns, com taques solars, si tenen costa, etc.
* Problema econòmic: Què produir? Com produir? Per a qui?
* Què: tan pot ser el mercat com una sola persona com en una autarquia.
* Com: quins recursos utilitza, quina mà d’obra, etc.
* Per a qui: quin és el mercat potencial o, simplement, algú que ho hagi demanat, si ens és econòmicament favorable...
Aquestes 3 qüestionsvénen a intentar posar remei a uns escassos “finits” a un desig de voler més “infinit”. I aquí tornem amb el dilema de l’escassetat i la necessitat de triar.
* Un bé és tot allò que és susceptible d’ésser utilitzat per a satisfer les necessitats humanes, proporcionant utilitat i satisfacció.
* Béns econòmics: es caracteritzen per ser escassos i implica que no es pot satisfer completament totesles necessitats humanes i que no es planteja la necessitats d’elegir entre usos alternatius.
* Béns lliures: no estan subjectes a limitacions productives, econòmiques, etc.
Una activitat productiva necessita d’un factor productiu, tradicionalment són els recursos naturals, el treball i el capital.
Donat l’abundància dels recursos naturals, la creença que eren il·limitats ha portat al’exhauriment dels recursos del planeta.
En base la conscienciació de la limitació d’aquests recursos, s’han desenvolupat economies sostenibles que no posen en perill les generacions futures.
Treball: qualsevol esforç humà aplicat a qualsevol procés productiu.
Capital: conjunt de béns usats per a fabricar altres béns.
No sempre té l’estricte sentit de capital financer. En aquest cas parlem de capitalproductiu, que poden ser les màquines, les eines...
Aquest capital tan pot ser tangible com intangible.
Sense el treball, els recursos i el capital no tenen sentit per si sols, ja que sense aplicar l’esforç, no hi ha transformació i esdevenen simples objectes sense funció.
Producció: conjunt d’activitat que, combinant diferents recursos, tenen la finalitat d’obtenir béns i serveis per a consumiri/o estalviar.
És un procés eminentment tècnic, però determinat per l’organització social.
Amb els recursos de què disposem, si volem incrementar la producció d’un bé, necessàriament s’ha de reduir la producció d’un altre bé.
Cost d’oportunitat: és allò que renunciem al prendre una decisió.
Eficiència productiva: és aquella en què s’obté el màxim rendiment productiu usant tots els recursosdisponibles. Aquest màxim s’anomena frontera de possibilitats.
Eficiència distributiva: és la distribució dels recursos per a afavorir una determinada producció en base el punt de vista o necessitats de què depèn la producció.

Aquí podem observar tots els elements anteriorment descrits.
Tan A com B són punts eficients, ja que estan situats just sobre la frontera de possibilitats, això vol dirque s’usen tots els recursos disponibles.
El punt C s’anomena punt d’ineficiència, ja que està per sota la frontera, és a dir, no utilitza tots els recursos que té a l’abast.
En contraposició del punt C, tenim el D, anomenat punt inassolible, donat que està per sobre les possibilitats productives, ja que no disposa de recursos suficients per a produir aquestes quantitats.

En aquest...