Economia

1. Microeconomia
1.1 De què tracta l’economia? Definició d’economia: és una ciència que estudia l’assignació més convenient de recursos escassos d’una societat per a la obtenció d’un conjunt ordenat d’objectius, és a dir, per satisfer aquelles necessitats més prioritàries. Així doncs l’economia també una ciència d’elecció. Hem d’escollir quines necessitats volem cobrir per la qual cosa he dedecidir quins factors farem servir i quins bens o serveis utilitzarem. 1.1.1 Les economies domèstiques com a demandants de béns i serveis -Microeconomia: estudi sobre com es prenen decisions en l’economia domèstica i les empreses i la seva forma d’actuar. -Els valors dels bens augmenta a mesura que creix el nombre d’integrants de l’economia. 1.1.2 El comportament de les empreses en un entorn globalLa missió de les empreses es produir i vendre bens i serveis. Una altra missió és la deslocalització. Això vol dir que els empresaris redirigeixen la producció cap a altres països per a combatre costos. L’outsorcing i l’offshoring són altres activitats relacionades amb la deslocalització. Consisteix en la compra en el propi país de bens intermitjos necessàries per a produir un bé final.L’outsorcing i l’offshoring internacional és la obtenció en l’estranger de bens intermitjos. 1.1.3 Les estratègies del creixement empresarial -La privatització i desregulació de els grans monopolis nacionals subministradors de serveis públics. Els països que van portar a terme aquests procediments de privatització requerien capital estranger de forma que la internacionalització es va convertir en una via moltutilitzada per a aconseguir el creixement. -Les noves tecnologies faciliten l’accés al mercat internacional. -La inversió estrangera directa també ha estimulat el creixement i la globalització. Un dels instruments que ha impulsat aquest procés ha sigut la difusió d’informació especialment mitjançant internet. 1.1.4 Globalització i empreses multinacionals Les companyies multinacionals s’hanconvertit en el mecanisme més potent per a impulsar el procés de globalització. Ha actuat com un instrument molt eficaç per a dur a terme la transferència del progrés tecnològic i per a divulgar i transmetre les millors pràctiques de gestió. L’augment gradual de despesa per càpita en I+D ha propiciat que un número creixent d’empreses de cada vegada més països es converteixin en multinacionals.

1.2Frontera de possibilitats de producció La frontera de possibilitats de producció mostra la quantitat màxima possible de uns bens o serveis que poden produir una determinada economia amb els recursos i tecnologia de que disposa i donades les quantitats de uns altres bens i serveis que també produeix. Mostra les màximes combinacions de productes que l’economia pot produir utilitzant tots els recursosexistents i manifesta la disjuntiva existent en el sentit de que una major quantitat produïda d’una mercaderia suposa una disminució d’una altra. El cost d’oportunitat: és el que equivaldria al principi de que tot te un cost. La idea que sorgeix és que el vertader cost d’alguna cosa és tot allò al que tindrem que renunciar pera obtenir-ho. Més concretament, el cost d’oportunitat d’un bé o serveiés la quantitat de uns altres bens o serveis als que es tenen que renunciar per a obtenir-los. Canvis marginals: petits ajustos addicionals d’un pla d’acció. Cost marginal: increment necessari per a produir una unitat addicional del bé. És el benefici que ens aportarà produir una unitat més. 1.2.2 Aplicacions de la FPP: eficiència i creixemen Eficiència econòmica: la societat aprofita de la majormanera possible els seus recursos escassos. A la línia de la corba de FPP trobem un punt d’eficiència econòmica quan el punt es troba de munt d’aquesta línia. Si està per sobre diem que és un punt inabastable. En canvi, si hi ha un punt per baix de corba diem que és un punt ineficient. Creixement econòmic: suposa l’augment de la capacitat de productivitat de l’economia i, gràficament es pot...