Edison

Thomas Alva Edison
Thomas Alva Edison (11 de febrer de – 18 d'octubre de inventor i home de negocis dels Estats Units que va desenvolupar molts aparells importants. “El mag de Menlo Park” va ser un dels primers inventors que va aplicar els principis de la producció en massa a la invenció .Edison va ser considerat un del més prolífics inventors del seu temps, va aconseguir 1.093 patents alsseu nom. La majoria d'aquests invents no eren completament originals, i eren fets veritablement pels seus nombrosos empleats. Edison va ser criticat per no compartir els mèrits.Va inventar el gramòfon i la bombeta o làmpara d'incandescència,desprès d’experimentar amb més de 1000 materials diferents, aconseguir industrialitzar-la amb filament de bambú carbonitzat. Va descobrir l'anomenat efecteEdison, que permet el funcionament del díode d'incandescència.Edison s'interessà per la possibilitat de produir un equivalent òptic de l'enregistrament sonor i de reproduir el fonògraf, inventat per ell, el 1887. Es sentí estimulat pel treball de Muybridge, i el febrer de 1888, discutí amb ell la possibilitat d'ajuntar el projector Zoopraxiscopi al fonògraf.Però el projecte no continuà a causad'unes declaracions fetes per Edison i el seu col.laborador escocès Dickson per qüestions de disputes legals sobre els ginys. Durant la tardor de 1888 es treballa en el projecte del Fonògraf òptic: La idea inicial d'Edison era la d'enregistrar una sèrie de fotografies formant una espiral contínua al voltant d'un cilindre o d'una placa, de la mateixa manera que el so era enregistrat pel fonògraf.S'hauria pogut així arribar a enregistrar 180 fotografies -cadascuna al voltant de 1/32 de polzada d'amplada- per cada revolució del cilindre, el que faria 42 mil per a tot el cilindre. Aquest tindria la mateixa grandària que el del fonògraf i podria estar fet de qualsevol material emmotllable; n'hi hauria prou de recobrir-lo de col.lodió com una placa fotogràfica ordinària. Però en l'època de lesplaques humides, això hauria estat considerat dubtós per a qualsevol fotògraf expert.Però com animar amb un moviment intermitent regular un cilindre semblant al de cera del fonògraf? D'altra banda, calia trobar la manera d'enregistrar les fotografies microscòpiques que devien gravar-se successivament sobre el corró. Dickson fabricà aleshores una petita càmera-microscopi emprant diversos objectius ollentilles provinents d'un dels seus microscopis. L'espectador individual podria veure les imatges a través d'una mena de microscopi a la vegada que escoltar el so des d'un fonògraf. Cada cilindre podria contenir 28 minuts d'imatges.Però aviat s'adonà que la convexitat de la superfície d'un cilindre no permetia obtenir fotografies perfectament en el punt desitjat. Davant d'aquestes dificultats, elfebrer de 1889 Edison es dóna pressa d'aportar una solució. Calia obtenir un tipus de superfície sobre la qual gravar les fotografies preses amb el microscopi. A més, el cilindre seria de vidre i enrotllat amb pel.lícula fotogràfica. Diverses emulsions foren provades, però o bé eren pobres quant a sensibilitat a la llum o bé donaven gra excessiu per a les imatges microscòpiques.Aquest segon projecteresulta igualment impracticable com també un de tercer presentat pel maig: En aquest, Edison planeja il.luminar el motiu a fotografiar amb una successió de raigs lluminosos.A la tardor, Dickson havia pogut obtenir algunes fotografies microscòpiques successives, però aquest primer Kinetoscopi de cilindre no permetia projectar-les. Així que decidiren abandonar aquesta direcció de les recerques icanviar totalment els procediments emprats, utilitzant ara les petites fotografies separadament i engrandides, per disposar-les a continuació en la circumferència d'un disc que girava lentament. Les fotografies eren aleshores il.luminades successivament per un efecte estroboscopi, a l'estil del Taquiscopi d'Anschütz. A finals de 1889 projecten experimentalment les imatges animades sobre una...