Eduación De Las Personas Adultas

Educación de las personas adultas
y
formación para una ciudadanía participativa
Ana Ayuste, Mºdel Mar Lorenzo, Montse Payá y Jaume Trilla

Mireia Tejero
“Pensa globalment i actua localment”

La societat actual està passant per un moment de canvi marcat pel fenòmen de la globalització, la crisi del model social europeu i la poca participació dels ciutadans en la política. Ara més quemai, la qualitat de vida de les persones i l’estabilitat del sistema democràtic depenen de la participació activa d’aquestes. Quin paper fa l’educació en aquest ser ciutadans i més encara, ciutadans participatius? És possible un formació per una ciutadania participativa?
M’agrada la idea de Cortina de que la ciutadania és una abstracció i una realitat en construcció amb vocació universal.Es considera ciutadana aquella persona que té drets civils, drets polítics i drets socials en una comunitat política; mentre que el discurs neoliberal defensa una societat despolititzada, el discurs demòcrata més radical considera que la ciutadania ha de ser plenament participativa i polititzada.
Diferents autors distingeixen entre la ciutadania com a condició legal i de pertenència a unacomunitat política particular i el ser un “bon ciutadà”, que pot ser una ciutadania conscient i responsable que bàsicament cumpleix els seus deures, o pot ser una ciutadania participativa, crítica i compromesa amb la millora de les condicions reals dels demés i del propi sistema establert.
En aquest concepte de bon ciutadà tindríem la citutadania solidària que treballa desinteressadament perquètotes les persones gaudeixin dels mateixos drets, actuant directament sobre les persones i col·lectius més desfavorits i la ciutadania transformadora que, a més a més, es proposa canviar els sistema establert perquè sigui més just i igualitari a través de l’acció política i els moviments socials.
En el cas de la ciutadania com a condició legal, l’educació és un dret però no és necessària en elsentit que l’educació ha de fer ciutadans conscients i responsables. L’educació ha de suposar coneixement, actituds, competències, valors, virtuts i ha de ser universal i compartida i no només corrrespon al sistema educatiu formal sinó també a l’informal, com la família, l’entorn, els mitjans de comunicació, etc.
Però l’acció educativa pot anar encara més lluny i educar a que les persones, sensedistinció de gènere, edat, ètnia, siguin crítiques, solidàries i compromeses en l’acció transformadora i participativa de la societat. Aquesta educació ha de ser des de l’escola, des de la família, des de les organitzacions socials i ha d’estar en constant reflexió, evitant caure en la coacció, exclusió i manipulació.
La primera finalitat de l’educació de les persones adultes per a la ciutadaniaseria el desenvolupament del ser social i del ser individual, prendre consciència social i capacitar a la persona per a la vida pública i col·lectiva en societats democràtiques.

En definitiva, tenir com a principis:

➢ Ser persones autonòmes però interdepenents amb llibertat, igualtat i dret a la diferència.
➢ la participació, el diàleg i la justícia compartida per resoldre elsconflictes.
➢ Reconèixer a l’altra persona i ser solidari amb les injustícies i desigualtats més enllà de la cohesió social. Ser solidari global.
➢ Tenir una actitud de crítica, qüestionament, revisió i evaluació. Reconèixer el conflicte i les rivalitats i esforçar-se en gestionar-lo.
➢ Ser tolerant, compressiu i empàtic amb les situacions des de la vivència de l’altre persona.L’educació per a la ciutadania ha de formar no només en coneixements sinó que ha de formar en competències desenvolupant les habilitats i capacitats amb coherència i flexibilitat amb un enfocament sistèmic i holístic i situar la persona en un pla social.
Tant la formació en coneixements com la formació en competències poden vincular-se i fusionar-se i adquirir l’equilibri ideal.

La formació en...