Educacion En La Dictadura

CONTEXT HISTÒRIC
L’educació en l’època de la dictadura (1938-1970)

La dictadura de Franco rebutja els ideals educatius de la II República i l’única idea que predomina és que l’educació ha de sercatòlica i patriòtica.
Tot i això el règim polític que s’imposa a Espanya a partir de la guerra civil no es preocupa de dissenyar un sistema escolar diferent al preexistent. L’educació nomésinteressava al govern com a vehicle transmissor d’ideologies, sense importar en excés la seva organització i estructura interna.
El ministre d’educació nacional Don Pedro Sáinz Rodriguez, el 20 de setembrede 1983, regula la llei de la reforma educativa, que buscava donar un altre enfocament a l’educació espanyola.
En aquesta llei hi havia una sèrie de trets que caracteritzarien el nou sistemaeducatiu:
1. Es defineix un ensenyament confessional catòlic basat en tres premisses fonamentals:
Educació d’acord amb la moral i els dogmes catòlics; ensenyament obligatori de la religió en totes lesescoles, i dret de l’Església a la inspecció de l’ensenyament en tots els centres docents.
2. S’observa una politització de l’educació per mitjà d’una orientació doctrinària de totes lesmatèries.
3. L’església apareix com única força social capacitada i políticament legitimada per assumir la funció docent. S’estableix així, la subsidiarietat de l’Estat en matèria d’educació. Significaque l’Estat es desentén de la tasca educativa i la deixa plenament en mans de l’Església.

Com ja es pot veure, es produeix una ruptura total amb l’època anterior, rebutjant tots els avanços de larepública pel que fa a renovació dels mètodes pedagògics i millora el nivell intel·lectual de l’ensenyament.
L’escola estava totalment influenciada pels valors ideològics que defensa i promulga elMoviment Nacional: la unitat de la Pàtria i la religió catòlica.
El gloriós Moviment Nacional creia necessari restaurar a l’escola primària l’ensenyament de la religió, base indispensable de l’ordre i...