Educación Social

Hem pogut observar com al llarg de la història el concepte d’infància ha estat del tot canviant, el qual a anat de la mà de diferents progressos i paradigmes entorn a aquesta que han ajudat a evolucionar i avançar tant en la materia educativa com en la ètica i la moral del infant.
Enguany, tal i com ens diu Lloy deMause, l’infanticidi a estat un fet present en les nostres societats, i com ésel cas de Grèca i Roma fins al S.IV va ésser una cosa ni tan sols comentada. Podem contemplar com en l’antiga Roma, i en d’altres destins, els sacrificis de nens i nenes ha estat un fet rellevant, tan per ritus com per raons de fortuna política i riquesa que tenien els pares. S’afirmava el fet de que si els fills no et servien de rés i et portaven complicacions, tenies tot el dret del món de“treure-te’ls de sobre”, tal i com ens diu Aristipo.

Els nens eren arollats al riu, sobretot tots aquells que consideraven que no eren dignes de ser criats, com per exemple amb malformacions o de famílies molt pobres; per tant podem contemplar que els nens vivien en una onada de mort constant. Lloyd deMause també ens explica com els nens eren mutilats per mendigar, fet que encara avui podemobservar en països occidentals com Bombai. També, la venta directa dels nens, l’opi i l’alcohol perquè no ploressin, el càstig corporal com a instrument positiu de càstig, el maltractament constant, els abusos sexuals, entre d’alters, són esdeveniments que han fet que els infants tinguèssin efectes psicològics greus i retards notoris.

Però, és avui en dia on tot i que la societat actual ha milloratrespecte a les dignitats dels infants, no queda clar que actualment aquests esdeveniments hagin estat superats; aquests raonaments s’han repetit al llarg de la història. Podem observar distints fets que ens ho fan qüestionar, com podria ésser la discriminació i mort de les nenes a la Xina, o sense anar més lluny, les morts que queden registrades a Espanya anualment d’assassinats per part delspares que majoritàriament van seguits del suïcidi del seu progenitor protagonista de l’agressió.

Com podem veure a l’article “Polemica por la defensa del infanticidio” n’és un clar exemple. Tot i que les societats hagin canviat, hi ha termes morals que potser no han estat del tot avançats i per això creen disputes i qüestions tant morals com ètiques com pot ésser “l’abort postpart”. Aquest fetreflexa la no superació del infant o nadó com a subjecte rellevant, qüestionant els seus drets i valors com a infant i com a ésser humà.

Tot i aquests esdeveniments, podem observar avenços en la història, com el pas en l’Edat Mitjana de no abandonar sinó acollir el nens en orfenats tot oferint-lis un l’aprenentatge d’un ofici. Més endvant, en el renaixament, es visualitza a l’infant com acol·lectiu a tractar de manera diferent, tot i que si que es podien observar coma subjectes inferiors i on el càstig físic era l’instrument més rellevant a les escoles, o, ja més endavant i donant un pas important en la història, junt amb la Revolució Francesa neix els deures dels pares vers als seus fills. Seguidament, al S.XVIII apareix Rosseau i la importància de l’infant com a subjecte a educar, ija més actual en el S.XIX i XX on podem observar grans avenços com la “Llei de la Beneficència” i la “Llei de protecció a la infància”, entre d’altres.

Per tant, gràcies a tots aquests esdeveniments ha sorgit una nova concepció de l’infant, entès com un subjecte vulnerable i que requereix una responsabilitat per part tant de les institucions com de les mateixes famílies. Aquest fet és el queens a portat a crear els Drets de la Convenció del 1989, degut a la necessitat d’especificar com es poden i s’han de protegir els seus drets.

La present Convenció recull 54 articles els quals van destinats a servir com a model per tal de garantir la protecció dels drets dels infants i la seva integritat, entre molts d’altres objectius. Gràcies a aquesta, podem observar un progrés ja que...