El Acorazado Potemkin

Comentari: ‘’El cuirassat Potemkin’’
Al juny de 1905 Rússia sofreix les sacsejades de la febre revolucionària. El cuirassat de la flota del Tsar ”Príncep Potemkin de Táurida” es troba fondejant enfront del port de Odessa. Dos mariners de la tripulació, Matiushenko i Vakulinchuk, inciten als seus companys a sumar-se a la revolució. Després d'una dura batalla aconsegueixen apoderar-se del vaixell.Tota la població de Odessa desfila en el moll, en senyal de dolor pels mariners morts, i donen queviures als rebels. El consell ordena a l'exèrcit carregar contra el poble, provocant una matança a la qual respondrà el cuirassat Potemkin, governat pels rebels, lluitant contra tota l'esquadra del Tsar.

El títol original de la pel·lícula és Bronenósets Potimkim, de nacionalitat Russa (UnióSoviètica). El seu any de realització va ser al 1923, dirigit per Serguéi M. Eisenstein i el guió fet per el mateix Serguéi y Nina Agadzhánova. Aquesta pel·lícula esta basada en un fet real amb la intenció de denunciar les males condicions en que estaven sotmesos.
En la part de fotografia i musica es juga molt, ja que és el que dona emoció a la pel·lícula. La música del cuirassat Potemkin va sercomposta per Edmund Meisel i consta de flauta, trompeta, trombó, percussions i cordes. La peça va ser interpretada per una orquestra de saló quan la pel·lícula es va estrenar a Berlín el 1926.
Com a intèrprets trobem a Aleksandr Antonov (Grigory Vakulinchuk), Vladimir Barsky (Comandant Golikov), Grigory Aleksandrov (Oficial Cap Miliarovsky), Mikhail Gomorov (mariner), Iván Bobrov (mariner), BeatriceVitoldi (Dona amb carret de nadó), Julia Eisenstein (dona amb menjar per als mariners), Aleksandr Levshin (suboficial) N. Poltavseva, Konstantin Feldman (estudiant agitador), A. Glauberman (nen ferit).
La durada d’aquesta pel·lícula és de 77 minuts. És una pel·lícula de reconstrucció històrica.
El seu director com ja vaig dir abans és Serguei Mijáilovich Eizenshtéin, més conegut com SergueiEisenstein, la pel·lícula El cuirassat Potemkin va ser la que li va donar a conèixer el seu nom al món. El guió de la pel·lícula, de Nina Agadzhánova-Shutkó, va ser escrit per a una pel·lícula en vuit episodis, 1905, que va començar a rodar-se a Leningrad i pensava relatar els successos de la vaga general. Van haver d'abandonar el rodatge pel mal temps, i es van dirigir a Odessa a rodar el capítoldedicat al motí del Potemkin. Quan van arribar a Odessa, va buscar als supervivents de la massacre, i fins i tot va localitzar els dibuixos d'un francès que havia estat testimoni dels fets. Reescriure el guió i va realitzar diversos títols per dirigir l'acció. Encara que els mitjans eren pocs, gràcies a una sèrie d'experiments tècnics van obtenir resultats sorprenents.

La pel·lícula esta basada enfets reals, ocorregut el 1905, narra com la tripulació del cuirassat Príncep Potemkin de Tàurida es cansen del tractament vexatori i injust dels oficials. El detonant de la situació és la carn podrida que aquests vol que els mariners es mengin. Amb aquest motí comença la reguera revolucionari per Odessa i per tota Rússia.
Podríem fer un esquema de la pel·lícula on es divideix en cinc parts:Homes i cucs: Un petit grup de mariners es va mostrant cada vegada més descontent davant la injustícia que regna al vaixell. La putrefacció del ranxo és definitiva per despertar les primeres queixes col · lectives. De la submissió individual es comença a passar al grup contestatari i actiu. Els comandaments del vaixell no fan cas les súpliques dels mariners i els obliguen a seguir treballant en unescondicions infrahumanes. Un mariner trenca un plat amb la inscripció "el pa nostre de cada dia dóna’ns avui". La tensió entre les dues forces oposades: llibertat i repressió provoca el desenllaç lògic i natural: l'espurna revolucionària.
Drama al castell de popa: El comandant del navili ordena tota la tripulació que es reuneixi a la popa. Agrupa els descontents en un racó i mana que siguin...