el alzheimer

L’ALZHEIMER

Aquella tarda el meu avi em va venir a recollir a l’escola, com cada dilluns feia, aprofitàvem per parlar de les nostres coses i de la família.Però aquell dia a mi em va estranyar molt, perquè no parlava tant com sempre, semblava que estigues concentrat en altres coses, també em va estranyar que no vamanar per el camí que sempre anàvem. I vam fer una volta molt més llarga del normal.
Li vaig preguntar perquè fèiem tanta volta i, que fins on volia arribar. Em vadir que estàvem fent el mateix recorregut de sempre. Jo convençut de que no era el mateix camí el vaig intentar anar orientant cap a casa.
Al arribar a casa li vaigdir a la mare el que havia pasat, la mare no li va donar gaire importància, em va dir que potser s’havia distret.
L’endemà, encara estava preocupat per l’avi, livaig preguntar a la meva amiga Mariona, la qual un dia em va comentar que la seva àvia patia d’Alzheimer, que quins van ser els primes símptomes que li vandetectar a la seva àvia, respecte l’Alzheimer. Ella em va dir que una de les primeres coses que li van notar va ser que es perdia al tornar cap a casa seva.
Quan vaigarribar a casa em vaig posar a buscar al ordinador informació sobre l’Alzheimer, vaig saber que les persones grans poden patir pèrdues de memòria, i que no tinguinAlzheimer, em vaig informar dels símptomes, del diagnòstic i dels tractaments per combatre aquesta malaltia.
Li vaig comentar a la mare les meves sospites, lamare va veure que podia tenir raó, i el va portar a l’hospital per fer-li una sèrie de proves.
Per sort els resultats deien que no patia aquesta greu malaltia.