El café de la Granota


1.
Ex 1 pàg 39
a) En realitat, el cronista a qui el vell Cristòfol conta les històries, és el mateix Jesús Moncada. D'aquesta manera no sembla que el relat l'escrigui ell, sembla una història real explicada per una altra persona.
Així pot fer que expliquin els contes els propis personatges, i ens diguin el que han viscut, el que han vist i el que els hi ha explicat. A més, també hi potintroduir altres històries intercalades dels diferents personatges que van apareixent al llarg del llibre, ja que tots tenen alguna anècdota, embolic o comentari per fer−los.
b) Els cafès d'abans són un espai significatiu a l'hora d'explicar i recollir històries, pel fet que, eren un punt de reunió, trobada, tertúlia... entre els habitants d'una vila. Tot i que, eren aparentment discrets, ningúdubtava que esdevenien un bon amagatall per dissimular les xafarderies (certes o falses) que s'hi explicaven.
Tanmateix, en un cafè de poble tothom es coneixia amb tothom i hi havia una segura i palpable confiança amb l'amo que el convertien en un lloc amè i distret a la vegada.
Ex 2 pàg. 39
El cronista, és a dir, Jesús Moncada es coneix el poble on se situa la història. No obstant, el vellCristòfol veu que dita història serà més llegida pels de fora gràcies a Moncada i al seu llibre, i, per això, aquesta reflexió.
Ex 3 pàg. 39
a) Quan hom explica un fet el qual no ha presenciat sinó que, li han explicat, és molt probable que la versió canviï almenys una mica. Normalment, es tendeix a exagerar i a ridiculitzar el succés. Cadascú només explica la part que li agrada o li interessa, lacanvia o l'exagera segons el seu gust, i això fa que la història real tingui molt poc a veure amb la inicial.
b) A més a més, això alimenta la potser massa productiva imaginació de la gent ja que, creen al voltant del succés concret una sèrie de xafarderies i hipòtesis que, sovint intenten relacionar amb un perquè massa desconegut.
Ex 4 pàg. 40
a) L'autor ja t'introdueix de principi en un ambienttens, carregant, que t'indica que aviat succeirà un fet important. S'està preparant una tempesta i això et fa imaginar de principi un dia gris i apagat. Quan la tempesta esclata és quan s'està a punt de produir el fet amb el que es basa la història. Sembla que el temps i les accions dels personatges estiguin lligades.
b) Aquella tarda va ser, probablement, la més calorosa de tot l'estiu. Passejarpels carrers dels pobles era impensable. Els potents rajos solars s'apropaven a tu amb la intenció malèvola de desnutrir−te. A més, el cel tampoc hi ajudava gaire ja que, ni un sol núvol combatia amb aquell astre. El vent, inexistent, desaparegut fins al vespre, quan els termòmetres començaren a fer davallada i la situació minvà una mica.
Ex 5 pàg. 40
a) En Florenci ha de portar una càrrega moltfeixuga ja que és un barril que pot pesar perfectament setanta quilos, i l'ha de transportar per un camí on només hi ha una pujada forta i prolongada. A més, si ha de fer el recorregut ràpidament, l'esforç és encara més gran.
b) Pere Camps és una persona violenta, aspra i que traspua mal fel. Navegant amb ell és difícil escapolir−se d'algun escarni o d'alguna batussa ja que, la seva manera de seres basa en burles i cops. No obstant, el seu caràcter ve donat per aquestes característiques degut a la culpabilitat que sent al saber que no és un bon patró.
c) En canvi, el peó Florenci, és l'altra cara de la moneda. Una persona pacient, treballadora, educada que, per por, aguanta tots els crits i renecs d'en Pere amb obediència i serenitat. Malgrat tot, li seria de bon ús una mica de sangcalenta per tal de no deixar−se trepitjar amb tanta facilitat.
d) Pere Camps parla a Florenci de manera poc respectuosa i fent servir un vocabulari tan ple d'insults que, fins i tot, ofèn. Aquesta forma de parlar, en aquest cas, de donar una ordre, pot provocar en qualsevol persona una reacció d'enfrontament violents perquè, ningú es mereix aquesta mena de tracte.
Ex 6 pàg. 40
a) Ens fa adonar...