El Cafe De La Granota

I. UN BARRIL DE SABÓ MOLL


Resum

El sabó moll arriba al poble mitjançant els llaüts que tornen de la mina. El Llampec era un d’aquests. El seu patró, en Pere Camps, féu portar a en Florenci , un dels barrils a una tenda a que estava a dalt de tot del carrer de Sant Francesc, que feia pujada. Ben feixuc se li feia al xicot pujar-ho. El veritable problema arribà, però, quan es va posar a ploure.De sobte el barril que portava baixà rodolant carrer avall, la noi li havia relliscat. El patró del llaüt hagué de saltar per no ser envestit. Des de llavors a en Florenci se’l conegué com el Sísif de la Ribera.
Personatges

Florenci: és el peó d’un dels llaüts que porta el carbó de les mines de la ribera de l’Ebre al poble. És un noi molt obedient, massa.
Pere Camps: patró del Llampec, uns delsllaüts del poble. És una persona violenta, aspra, que traspuava mal fel. Ningú volia navegar amb ell, els qui ho feien no
Es lliuraven de d’escarnis i batusses. Segons la gent tenia mala lluna i ho pagaven els peons.

II. LA PLAGA DE LA RIBERA

Resum

En Jeroni, agutzil, escriví una carta al director de la presó de Lleida explicant el següent. Primer li contà que era un bon professional (com aagutzil) en detriment de molts altres que no ho eren). Després començà a explicar el motiu de la carta. Inicià dient que s’havia plantejat el reconstruir la Casa de la Vila però el projecte sempre quedava com a utopia. Això fins al moment en que el terra del saló de plens s’ensorrà. Com s’havia de treure tot el que hi havia dintre ho organitzaren per lots a cada veí. A la família d’en Jeroni licorrespongué el retrat del rei el registre del cadastre i en Valerià, el Plaga de la Ribera. Era un lladregot que contínuament era enxampat. La família de l’agutzil prengué en estima al noi. Li demanava el director de la presó que l’acceptés com a intern per tal que aprengués a ser un bon lladre.
Personatges

Jeroni Salses i Santapiga: és l’agutzil del poble. Segons ell és molt bon professional. Lifalta modèstia a l’hora de qualificar-se a si mateix. Tot i així no mostra gaires llums en tractar altres temes.
Valerià, alies Plaga de la Ribera: simpàtic amb la família que l’ha atès. Es creu un fracassat perquè no es bo en el seu ofici de lladre. Tot i així és un geni en moltes altres coses: pintura, cuina…
III. ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA

Resum

L’oncle Nicolau era una persona moltrespectada al poble. Al bon home, però morí el dia abans del partit contra un dels majors rivals del combinat local: els Masos del Cinca. Mig poble es quedà consternat ja que no podrien anar a veure el partit. Amb l’ai al cor molts dels vilatans anaren al funeral com a deure de justícia amb en Nicolau. Durant l’ofici s’anaven sentint el xivarri i els crits del gols. Finalment l’equip local guanyà2 a 1 i tots el que l’estaven veient, contraris, inclòs, anaren al cementiri a retre l’últim a adéu. Aquest fet es recordava, fins i tot, vint anys després.

- Personatges

Nicolau Vilaplana: persona de casa bona, era un bocí de pa. De fet va tenir un dels millors funerals que es recorden perquè realment s’ho mereixia.
Mossèn Silvestre: és el rector de la vila. És un gran seguidor de l’equip defutbol.


IV. PARAULES DES D’UN OLIVER

Resum

El narrador del conte, del qual desconeixem el nom, es trobava damunt d’una olivera. Li estava explicant a d’Isidre que ell no tenia cap problema per fer-se càrrec del seu hort, ja que per ell estava disposat a fer-ho tot. De sobte s’adona que la seva muller no havia dit res a d’Isidre sobre aquest assumpte, i el noi començà esbatussar- lo.Personatges

Narrador: és una persona, la qual es desconeix el nom. És un home de camp i amic dels seus amics. Ho demostra fent- se càrrec de l’hort de d’Isidre.
Isidre: és botiguer i està tot el dia darrere del taulell i no es pot fer càrrec de l’hort que ha heretat.














V. INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D’ELIES

Resum

El pobles estava en calma, de sobte però quelcom el trasbalsà. En...