el canvi climàtic

EL CANVI CLIMÀTIC.

HISTÒRIA.

El primer científic que va parlar sobre la qüestió del canvi climàtic va ser Svante Arrhenius, un químic i físic suec guardonat amb el premi Nobel. L’any 1896, Arrhenius va presentar una comunicació on argumentava que una reducció o un augment del 40% en la concentració de diòxid de carboni (CO2), un gas present en concentracions molt petites a l’atmosfera,podia provocar pertorbacions en el funcionament del clima que explicarien l’avançament o el retrocés de les geleres.
Arrhenius no s’equivocava: des del punt de vista quantitatiu, les seves prediccions són molt semblants als resultats obtinguts mitjançant els sofisticats models climàtics actuals. Així, per exemple, el CO2 a l’atmosfera es mesura des de l’any 1958, quan es va instal·lar al’observatori de Mauna Loa, a Hawai. Si s’observa la corba de Keeling a la Guia de la Convenció sobre el Canvi Climàtic i el Protocol de Kyoto elaborada per les Nacions Unides , es veu que, sens dubte, la quantitat de CO2 (en parts per milió per volum) a l’atmosfera augmenta any rere any.
Ja cap als anys 70, en el món científic va sorgir la hipòtesi que l’activitat humana podria contribuir a la generació degasos amb efecte d’hivernacle i, per tant, influir en els canvis climatològics. L’any 1988 es va crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), que avalua els aspectes científics del clima i del canvi climàtic. El GIECC també avalua, d’una banda, les qüestions relatives a la vulnerabilitat dels éssers humans i els sistemes naturals davant el canvi climàtic, les sevesconseqüències i la possible adaptació a aquests canvis; i, d’altra banda, avalua també les possibilitats de limitar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i mitigar el canvi climàtic en general.
A començaments de la dècada dels anys 90, es va començar a qüestionar la base científica de la teoria de l’efecte d’hivernacle, pel fet de no tenir dades científiques del tot fiables i disposar demodels numèrics del clima escassos. Al mateix temps, el GIECC publicava el seu primer informe d’avaluació (1990) en què confirmava que l’amenaça del canvi climàtic era real. Com a conseqüència d’aquest informe, l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir preparar, a escala internacional, una Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic (CMCC) que es va celebrar l’any 1992.
Ara ja no hi ha capdubte: “l’escalfament del sistema climàtic és inequívoc”. Així ho va anunciar el GIECC en el seu V Informe (any 2013) basant-se en les observacions dels increments de les temperatures mitjanes atmosfèriques i oceàniques globals, la fusió generalitzada de la neu i del gel, i l’augment del nivell mitjà del mar a tot el planeta. Així mateix, el GIECC estableix, en un 90% de certesa, que l’escalfamentdel sistema climàtic és atribuïble a l’activitat humana. La darrera part del V informe ha estat definitivament adoptat per les Nacions Unides a la Convenció del Canvi Climàtic a Berlin l'abril de 2014.

Evidències
Davant la previsió d’un escalfament global de la Terra, a mitjan de la dècada dels 80, els governs van decidir que calia que un òrgan independent tractés de manera imparcial el fenomendel canvi climàtic. En conseqüència, l’any 1988, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP) van crear l’anomenat Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC en les seves sigles en anglès), amb la missió d’avaluar la informació científica, tècnica i socioeconòmica pertinent per a la comprensió del risc del canviclimàtic induït pels humans. En aquest apartat trobareu informació sobre les conseqüències que està tenint el canvi climàtic, tant a escala mundial com a la Mediterrània.

Preguntes més freqüents.

El canvi climàtic s’està produint per culpa dels éssers humans?
El canvi climàtic és un fet: els nivells de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera han augmentat...