El caso ártico (en català)
Páginas: 22 (5361 palabras)
Publicado: 6 de febrero de 2011
Dret Internacional Públic
MOOT COURT 2010/2011
“La Qüestió Àrtica”
Professora Dra.
Curs Acadèmic 2010-2011
Alumnes
Data de lliurament: 18 de novembre de 2010
- Universitat Internacional de Catalunya - MOOT COURT- 2010/2011
Curso Académico 2010-2011
Derecho Internacional Público
“EL CASO”
El Ártico se ha convertido en poco tiempo en un factor definitivo del cambioclimático. En este sentido, su conservación es de interés para toda la humanidad, así luchan por ello, distintas organizaciones ecológicas, desde las más conocidas hasta los pueblos indígenas o la Asociación de Pastores de Renos.
Los Tratados Internacionales que rigen las aguas del Àrtico son insuficientes. En estos días, parece ser que Rusia y Noruega concluyeron un acuerdo de reparto de susreivindicaciones.
Mientras tanto el Àrtico es un futuro mar ácido porque están elevándose las emisiones de CO2 mucho más rápido de lo esperado.
En el 2008 se reunieron Rusia, Estados Unidos, Canadá, Noruega y Dinamarca, con el objetivo de negociar un eventual reparto del Polo Norte, ya que dejará al descubierto múltiples tesoros (petróleo,etc) y rutas marinas nuevas cuando se descongele, algo que el cambioclimático, como decimos, está acelerando.
Por otro lado, la labor del Consejo Àrtico es muy limitada, aunque considerada como foro de cooperación internacional que discute los asuntos a los que se enfrentan los gobiernos àrticos y los pueblos indígenas del Àrtico.
Cuestiones
1.- ¿Cómo afecta la regulación internacional del cambio climático, en el caso del Àrtico?.
En primerainstància, cal identificar quina és la regulació internacional existent relativa al canvi climàtic. En aquest sentit, hem de prestar atenció, d’una banda, a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) de 9 de maig de 1992. Aquesta convenció va entrar en vigor el 21 de març de 1994. Per un altre costat, i en una estreta relació amb la CMNUCC, hem de referir-nos al Protocol deKyoto d’11 de desembre de 1997, que és una adició al tractat prèviament esmentat amb mesures més enèrgiques i jurídicament vinculants.
No obstant, des de la perspectiva dels Estats Units d’Amèrica (EEUU) no podem respondre a la pregunta que se’ns formula en base a elements positius jurídicament vinculants, atès que els EEUU no han subscrit el Tractat de Kyoto i únicament formen part de la CMNUCC.Aquesta convenció, tot i perseguir la reducció d’emissions de CO2 a l'atmosfera i, en termes generals, aspirar a frenar l’escalfament global, no té força vinculant en les seves recomanacions; no comporta exigibilitat positiva.
En aquest ordre de coses, els EEUU no estan sotmesos a les normes de regulació internacional del canvi climàtic de caràcter vinculant i que estan cristal·litzades en elProtocol de Kyoto. Aquest protocol, com ja s’ha avançat, és un tractat internacional que té per objectiu la disminució -per part dels països desenvolupats entre els anys 2008 i 20121- de les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 5 % menys del nivell d’emissions de 1990.
La força d’aquest tractat rau en que el país que no compleixi el compromís adoptat per mitjà de la subscripciópodrà ser forçat a reduir la seva producció industrial2. I és que, si bé és cert que des del 16 de febrer de 2005 va entrar en vigor el Protocol de Kyoto -i amb això aquest va passar a ser legalment vinculant per als Estats subscriptors-. els EEUU no l’han ratificat. D’aquesta manera, atenent als interessos que defensem, no podem afirmar que la regulació internacional en matèria de canvi climàticafecti d’una manera significativa el cas de l’Àrtic en el que respecta als interessos dels EEEUU. I és que aquests han afirmat en múltiples declaracions en relació amb l’entrada en vigor del Protocol de Kyoto que la no ratificació d’aquest protocol no implica que no existeixi un compromís dels EEUU en la lluita contra el canvi climàtic. La prova més recent és que, tot i la manca d’acord de la...
MOOT COURT 2010/2011
“La Qüestió Àrtica”
Professora Dra.
Curs Acadèmic 2010-2011
Alumnes
Data de lliurament: 18 de novembre de 2010
- Universitat Internacional de Catalunya - MOOT COURT- 2010/2011
Curso Académico 2010-2011
Derecho Internacional Público
“EL CASO”
El Ártico se ha convertido en poco tiempo en un factor definitivo del cambioclimático. En este sentido, su conservación es de interés para toda la humanidad, así luchan por ello, distintas organizaciones ecológicas, desde las más conocidas hasta los pueblos indígenas o la Asociación de Pastores de Renos.
Los Tratados Internacionales que rigen las aguas del Àrtico son insuficientes. En estos días, parece ser que Rusia y Noruega concluyeron un acuerdo de reparto de susreivindicaciones.
Mientras tanto el Àrtico es un futuro mar ácido porque están elevándose las emisiones de CO2 mucho más rápido de lo esperado.
En el 2008 se reunieron Rusia, Estados Unidos, Canadá, Noruega y Dinamarca, con el objetivo de negociar un eventual reparto del Polo Norte, ya que dejará al descubierto múltiples tesoros (petróleo,etc) y rutas marinas nuevas cuando se descongele, algo que el cambioclimático, como decimos, está acelerando.
Por otro lado, la labor del Consejo Àrtico es muy limitada, aunque considerada como foro de cooperación internacional que discute los asuntos a los que se enfrentan los gobiernos àrticos y los pueblos indígenas del Àrtico.
Cuestiones
1.- ¿Cómo afecta la regulación internacional del cambio climático, en el caso del Àrtico?.
En primerainstància, cal identificar quina és la regulació internacional existent relativa al canvi climàtic. En aquest sentit, hem de prestar atenció, d’una banda, a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) de 9 de maig de 1992. Aquesta convenció va entrar en vigor el 21 de març de 1994. Per un altre costat, i en una estreta relació amb la CMNUCC, hem de referir-nos al Protocol deKyoto d’11 de desembre de 1997, que és una adició al tractat prèviament esmentat amb mesures més enèrgiques i jurídicament vinculants.
No obstant, des de la perspectiva dels Estats Units d’Amèrica (EEUU) no podem respondre a la pregunta que se’ns formula en base a elements positius jurídicament vinculants, atès que els EEUU no han subscrit el Tractat de Kyoto i únicament formen part de la CMNUCC.Aquesta convenció, tot i perseguir la reducció d’emissions de CO2 a l'atmosfera i, en termes generals, aspirar a frenar l’escalfament global, no té força vinculant en les seves recomanacions; no comporta exigibilitat positiva.
En aquest ordre de coses, els EEUU no estan sotmesos a les normes de regulació internacional del canvi climàtic de caràcter vinculant i que estan cristal·litzades en elProtocol de Kyoto. Aquest protocol, com ja s’ha avançat, és un tractat internacional que té per objectiu la disminució -per part dels països desenvolupats entre els anys 2008 i 20121- de les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 5 % menys del nivell d’emissions de 1990.
La força d’aquest tractat rau en que el país que no compleixi el compromís adoptat per mitjà de la subscripciópodrà ser forçat a reduir la seva producció industrial2. I és que, si bé és cert que des del 16 de febrer de 2005 va entrar en vigor el Protocol de Kyoto -i amb això aquest va passar a ser legalment vinculant per als Estats subscriptors-. els EEUU no l’han ratificat. D’aquesta manera, atenent als interessos que defensem, no podem afirmar que la regulació internacional en matèria de canvi climàticafecti d’una manera significativa el cas de l’Àrtic en el que respecta als interessos dels EEEUU. I és que aquests han afirmat en múltiples declaracions en relació amb l’entrada en vigor del Protocol de Kyoto que la no ratificació d’aquest protocol no implica que no existeixi un compromís dels EEUU en la lluita contra el canvi climàtic. La prova més recent és que, tot i la manca d’acord de la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.