El Catalanismo (Xix)

EL CATALANISME AL SEGLE XIX

Bernat Armengol
18 de Febrer del2012
2on BAT B

RELACIÓ ENTRE EL CENTRALISME DE LA RESTAURACIÓ I EL CATALANISME
Al segle XIX, amb la Renaixença, moviment que sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i cultural després de molts anys de diglòssia enfront el castellà, es va iniciar el renaixement del sentiment patriòtic català. Isobretot a finals d’aquest període es va iniciar per primera vegada, el catalanisme polític.
Aquest sentiment patriòtic, el catalanisme, es va iniciar en l’àmbit cultural, com ja he dit, però sobretot amb la crítica sobre les diferents mesures exercides pels partits dinàstics espanyols.
Els impulsors d’aquestes crítiques progressistes que es van oposar a la nació única que definien les diferentsconstitucions i a la centralització de tots els caires: polítics, econòmics, administratius,etc. Aquestes mesures centralitzadores es van imposar durant tot el segle XIX, i això va provocar, l’auge del catalanisme.
En el retorn de la Restauració després del fracàs de la Primera República, on hi ha havia el Partit Federal dirigit per Pi i Maragall, van quedar clars els ideals federals peròaquests van perdre molts adaptes.
A Catalunya, aquests ideals anaven a càrrec de Valentí Almirall, va crear el Centre Català, i mitjançant diferents congressos que va pretendre aplegar tendències catalanes diverses per crear organitzacions catalanes i no formar part dels partits dinàstics, també van redactar el Memorial de Greuges.
La proposta d’Almirall va anar perdent suport perquè era massarepublicana per atreure la major part de la burgesia catalana. Finalment, va desaparèixer el Centre Català i Almirall es va anar desvinculant de la política, això va ser la clau per la formació de la Lliga de Catalunya. Aquesta organització proposava el mateix que el Centre Català i era més conservador, fet que va agradar a la burgesia catalana descontenta amb la ineficàcia i la contínua corrupció delspartits dinàstics. Les dos primeres iniciatives importants van ser el Missatge a la Reina Regent demanant l’autonomia per a Catalunya i la campanya en contra del projecte de reforma del Codi Civil que va tindre èxit i va ser el primer triomf del catalanisme.
El clero també es va sumar amb al catalanisme, en un intent de cristianitza’l.
Després del primer triomf, la Lliga de Catalunya vaconstruir la Unió Catalanista que va tenir un suport important de la Catalunya rural per això pretenia coordinar tots aquest grups catalanistes comarcals. Doncs, el catalanisme es va expandir per arreu de Catalunya, no només a la ciutat condal com fins llavors. Per tant, era com un autogovern per a Catalunya.
Un dels primers actes de la Unió es va produir a Manresa amb l’objectiu d’aprovar un programapolític, conegut com les Bases de Manresa , que recollia els principis del catalanisme polític: L’oficialitat de la llengua catalana i limitar les competències espanyoles en territori català, i proporcionalment, augment les competències catalanes.
El desastre del 98 van desprestigiar els partits dinàstics ja que van demostrar que no podien regenerar el país, això a Catalunya, va afavorir lesaspiracions polítiques catalanes que van iniciar-se en política. Després del fracàs del intent regeneracionista de Silvela-Polavieja i de les protestes davant del tancament de caixes, els dirigents de les corporacions de Barcelona que actuaven com a portaveus de la burgesia industrial van crear un partit polític, la Unió Regionalista.
Paral·lelament, molts integrants de la Unió Catalanista van fundarel Centre Nacional Català que eren partidaris a la intervenció en política. Com que els dos grups tenien interessos comuns van decidir formar una candidatura unitària a les eleccions. (Candidatura dels quatre presidents). Malgrat els intents de mantenir les forces dinàstiques, aquesta candidatura unitària va imposar-se a Barcelona.
Davant l’èxit aconseguit es van fusionar els dos grups formant...