El Conte Del Graal

El conte del Graal. Chrétien de Troyes
Introducció
Chrétien de Troyes va escriure El Conte del graal entre els anys 1178 i 1181 a petició de Felip de Flandes, tal i com ens diu Martí de Riquer en el pròleg, per justificar-se davant dels seus.
Amb un contingut que és del tot enigmàtic i alhora fascinant l’acció es situa a la cort del rei Artús a Gal•les i la Gran Bretanya i està narrada ambextraordinària qualitat.
Aquesta fou la darrera obra de Chrétien de Troyes i restà inacabada donat que el va sorprendre la mort quan havia escrit 9234 versos, fet que li acaba de donar aquest punt enigmàtic, malgrat tenir continuïtat amb altres autors.
La novel•la té una intencionalitat clarament didàctica i està destinada a reforçar la classe social que en aquella època ostentava el poder. ElConte del Graal es convertiria doncs en un programa per l’educació del perfecte cavaller.
L’obra, a diferència de la resta d’aquest autor, no comença amb el nomenament del protagonista com a cavaller a la cort del rei Artús, sinó que, atesa aquesta voluntat didàctica, el personatge ens és presentat com un vailet completament ingenu que va evolucionant en les arts de la cavalleria.
Perjustificar aquest plantejament en comentarem i contrastarem quatre dels seus passatges:
A l’erma del forest solitària / Les gotes de sang a la neu
En aquests dos primers passatges que compararem podem observar el contrast i alhora les similituds en l’art de la cavalleria per part del protagonista que passa del desconeixement total i absolut – però també amb un instint innat – de l’art de la cavalleriaa ser un cavaller respectat, temut i admirat.
La visió inicial del cinc cavallers el sobta i el “meravella” tot i que d’entrada els relaciona amb el dimoni i l’instint el fa posar en guàrdia per atacar ( ...no em senyaré de cap manera, ans escometré ben tost el més fort amb un dels dardells que porto i crec que no s’acostarà a mi cap dels altres” Pàg. 29 ). Aquesta escena inicial la consideromolt interessant perquè podem veure com rebutja la manera d’actuar d’arrel cristiana que li ha ensenyat la seva mare ( no faré el senyal de la creu davant del maligne sinó que atacaré, ens bé a dir ) per adoptar la del guerrer. Immediatament però passa del mal al bé – una altra vegada els gens paterns apareixen – i els cavallers deixen de ser dimonis per convertir-se en àngels. Llavors actuad’acord amb els canons cristians ajupint-se al terra i resant absort.
Aquest capítol continua amb un deliciós interrogatori de Perceval als cavallers que li permet conèixer les diferents armes i vestimenta d’aquests així com descobrir el camí per poder ser cavaller, cosa que ja anhela ( “tant de bo fos jo així, tant lluent i fet en aquesta guisa” Pàg. 30// - Qui doncs us abillà així? – De bon grat:encara no han passat cinc Anys que el rei Artús, que m’adobà, em donà tot aquest arnès” Pàg. 32 ). Al mateix temps que veiem el gran desconeixement que en té de les armes dels cavallers podem observar com posa de manifest la seva habilitat innata amb els dards .
A més del desconeixement de les armes, aquets capítol també evidencia el desconeixement de la manera de fer dels cavallers ( “Senyor,que us diu aquest Gal•lès?/ No coneix les maneres – diu el Senyor –“ Pàg. 31) cosa que aquests l’atribueixen a l’origen Gal•lès del vailet.
De manera significativa aquest capítol conclou amb la revelació que la seva mare li fa dels seus orígens i la tragèdia que el món de la cavalleria a dut a la seva família. Perceval en fa cas omís i davant de la desesperació de la seva mare – i la mort -,marxa a una missió a la que se sent cridat genèticament. Aquest fet condicionarà tota la seva vida.
Possiblement per visualitzar l’aprenentatge de Perceval en les arts de la cavalleria seria més idoni el capítol de A Belrepeire, amb infinitat d’escenes de combat i amb un duel inclòs, però he preferit tractar el passatge de Les gotes de sang a la neu, per la seva bellesa narrativa i perquè se’ns...