El fracàs escolar
El fracàs escolar, vist des d’un punt de vista socioconstruccionista, té les seves arrels en els elements que socialitzenl’individu des de el mateix moment en que neix. La família, el primer element socialitzador, i l’escola en segon lloc, construeixen mitjançant les seves interaccions i pràctiques socials concretes de la vidaquotidiana la realitat social on es desenvolupa l’individu.
L’individu neix com a una “tabula rasa”, neix en blanc i va adquirint els coneixements i les habilitats per desenvolupar-se com apersona, del seu entorn. I depenent de la qualitat dels estímuls que rebi, s’adaptarà i respondrà d’una manera més fàcil o més difícil a les exigències que presenta la societat. Un entorn pobre d’estímulsproduirà un individu ple de mancances per poder fer front a les exigències de la societat.
La nostra societat, dins del seu marc cultural, considera l’èxit a nivell dels estudis com un puntde certa importància a valorar en una persona, per tant el fracàs escolar és considerat com negatiu i com a element de marginació. Per tant el fracàs escolar, segons aquest punt de vista, és producted’una influència negativa tant de la família com de l’escola, produint la segregació i la marginació de la persona que ha fracassat.
L’escola, mitjançant la seva estructura, “generadeterminats subjectes socials”, subjectes capaços de afrontar i desenvolupar-se d’una manera socialment acceptada dins de la societat. L’escola, des de aquest punt de vista, hauria de contribuir a lanormalització i la integració de les persones a la societat, atenent les diferents cultures, pensaments, costums... per facilitar la convivència i la interacció harmònica dels estudiants, per tant,...
Regístrate para leer el documento completo.