El franquisme: creixement econòmic i demogràfic

EL FRANQUISME:
Creixement econòmic i immobilisme polític (1959-1975)

HISTÒRIA
2n BATXILLERAT
2010-2011
27 abril 2011
CARLOS LÓPEZ

Índex

0. Introducció1. El canvi d’orientació de l’economia
1. Els governs del “desarrollismo”
2. El pla d’estabilització
3. Els plans de desenvolupament
2. Els anys del creixement econòmic
1. Una industrialització accelerada
2. La reconversió de l’agricultura tradicional
3. El progrés del sector terciari
4. El finançament exteriordel creixement
5. Les limitacions de l’economia espanyola
Dossier: hi va haver un miracle econòmic espanyol?
3. Creixement demogràfic i canvi social
1. L’augment de la població
2. Els moviments migratoris
3. Els canvis en l’estructura social
4. Les noves pautes socials i culturals
4. Reformisme franquista i immobilisme
1. Elgovern dels tecnòcrates
2. Les reformes legislatives
3. Les relacions internacionals
4. El triomf de l’immobilisme
5. Conflictivitat social i oposició política
1. Els moviments socials d’oposició
2. Els grups polítics antifranquistes
3. La represa cultural de Catalunya
6. La crisis de la dictadura
1. La crisispolítica del règim
2. L’auge de l’antifranquisme
3. La mort del dictador

0. Introducció
Entre els anys 1959 i 1975, l’economia espanyola, i sobretot la catalana , va créixer a un ritme sense precedents. El desenvolupament econòmic va determinar una transformació profunda de la societat, i la manca de llibertats democràtiques i les noves condicions socials van estimular eldesenvolupament de moviments d’oposició al règim fins a la mort del dictador on es va entrar en un procés cap a la democràcia.

1. El canvi d’orientació de l’economia

1. Els governs del “desarrollismo”
Els tecnòcrates consideraven el creixement econòmic com la principal garantia d’estabilitat social. Apostaven per un reformisme tècnic que trobés una sortida a la greu situació econòmica i socialderivada de l’autarquia.
Europa vivia una etapa de recuperació econòmica després de la Segona Guerra Mundial.

2. El pla d’estabilització
La primera acció correctora de la política econòmica va arribar de la mà de l’anomenat pla d’estabilització (1959). El seu objectiu era posar fi al fort intervencionisme estatal a partir de tres grans eixos: Estabilització de l’economia, Liberalitzacióinterior de l’economia i Liberalització exterior de l’economia.
A més llarg termini, totes aquestes mesures volien incorporar l’economia espanyola als mercats internacionals per posar les bases d’una creixement econòmic posterior.

3. Els plans de desenvolupament
El programa d’estabilització s’hi va afegir la posada en marxa dels plans de desenvolupament econòmic i social. En total, se’n vanpromulgar tres, i per supervisar-ne el funcionament es va posar a càrrec el català Laureà López Rodó, i consistia a aplicar una planificació econòmica indicativa. La planificació franquista no va assolir els programats i va tenir escassa rellevància.

2. Els anys del creixement econòmic

2.1 Una industrialització accelerada
L’economia catalana va anar creixent entre 1960 i 1974. Aquest creixementindustrial va ser degut al millorament de la productivitat, gràcies als capitals estrangers. Això va permetre la baixada de preus on va afavorir a les exportacions i un gran augment de la demanada.
A Catalunya el sector principal va ser la indústria metal·lúrgica.
El creixement va ser més intens a les zones amb tradició industrial ( Biscaia Catalunya i Astúries), però també es va produir una...