EL FRANQUISME (II) (1.939-1.975)

UNITAT 9: EL FRANQUISME (II) (1.939-1.975)
ELS CANVIS DE L’ESTRUCTURA DEMOGRAFICA
Els canvis de l’estructura i la dinàmica de la població espanyola durant el règim franquista, passats els primers anys de postguerra, van continuar, i es van accelerar els grans trets que caracteritzaven la demografia del començament del segle XX: la caiguda progressiva de la mortalitat, la disminució de lanatalitat, les migracions de les zones rurals a les zones urbanes i industrials, i un canvi de tendència important en l’estructura de la població activa.

BALANÇ DEMOGRAFIC DE LA GUERRA CIVIL
Encara no se sap amb prou certesa el nombre real de morts que va causar la guerra civil espanyola. A aquestes xifres cal afegir-hi, a més de l’augment de la mortalitat per les males condicions laborals,higièniques i alimnetàries de la dècada de 1.940, les persones que van emigrar d’Espanya perquè van emprendre el camí de l’exili i l’elevat nombre de població reclusa per motius polítics durant el primer decenni de la dictadura franquista.
Aquests estralls van tenir unes repercussions demogràfiques, socials i econòmiques força negatives. Cal destacar la caiguda de la natalitat, l’augment de la mortalitati la disminució del nombre d’homes respecte del de dones.
Entre les repercussions socials, cal fer esment de la profunda divisió entre els vencedors i els vençuts. D’es d’un punt de vista econòmic, a Catalunya l’evolució demogràfica propicià una oferta important d’cupació laboral des del començament de la dècada de 1.940. El fet que a bona part d’Espanya la guerra provoqués el retorn de moltespersones al camp, va generar un flux migratori creixent cap a Catalunya.

EL CREIXEMENT NATURAL
Passats els anys de postguerra, l’evolució demogràfica espanyola va continuar caracteritzada per un decreixement de les taxes de natalitat i mortalitat, amb un desfasament aproximat d’una dècada entre la segona i la primera. Particularment rellevant va ser el creixement de la natalitat a la dècada de1.960, en volum absolut el més gran del segle XX i, lògicament, de tota la història. Aquest creixement coincidí amb el procés accelerat d’industrialització i urbanització del país.

ELS MOVIMENTS DE POBLACIÓ
Durant la dictadura franquista, es donaren els fluxos de població més importants de tota la història d’Espanya, tant pel que fa a l’èxode del camp a les ciutats industrialitzades, des del1.950, com per la migració per motius laborals cap als països europeus més desenvolupats, a partir del 1.958.
La migració interior va seguir una doble tendència: de les zones agrícoles de l’interior fins a la perifèria industrial i, dins de cada regió, dels nuclis de població més petits als més grans. Les principals zones d’acollida van ser Catalunya, Madrid i el País Basc i, en segon lloc, elPaís Valencià, les Canàries i les Balears. Pel que fa a les principals zones migratòries, Andalusia, Extremadura i l’actual Castella-la Manxa es van sumar a les ja tradicionals com Galícia.
El procés de desruralització es desenvolupà sense la intervenció del règim deFranco. La població immigrant s’establí en àrees suburbanes sense infraestructures. El problema de l’habitatge es va aguditzar de maneradramàtica i el barraquisme va augmentar. Les ciutats van créixer d’una manera desmesurada i anàrquica, la qual cosa va provocar autèntics disbarats urbanístics, que encara duren.
La migració exterior, pràcticament inexistent fins al 1.945 com a conseqüència de la guerra mundial, i reactivada lentament cal a l’Amèrica Llatina entre el 1.946 i el 1.950, va ser molt activa cap a països europeus apartir de 1.959 i fins al 1.973, quan començà a disminuir com a conseqüència de la crisi econòmica internacional. Les causes d’aquesta migració van ser els efectes del Pla d’Estabilització, que provocà molta desocupació, i l’oferta de llocs de treball a l’exterior, motivada per l’onada expansiva de l’economia europea, a partir de l’any 1.958.
La migració interior la van protagonitzar, en...