DEL “DESASTRE” A LA SEGONA REPUBLICA

UNITAT 4: DEL “DESASTRE” A LA SEGONA REPUBLICA
L’IMPACTE DEL “DESASTRE” (1.898-1.902)
La pèrdua de les colònies espanyoles d’ultramar, l’any 1.898, aquí es va conèixer amb un mot que no admet matisos: el “desastre”.
En realitat, però, la fi de l’imperi colonial espanyol no fou cap catàstrofe nacional: la monarquia, va continuar; la Hisenda Pública es va anar reequilibrant després de les gransdespeses que havia comportat la guerra colonial, i els partits dinàstics (Conservador i Liberal) van continuar alternant-se en el poder, en un Parlament en el qual tenien majories còmodes, malgrat l’aparició progressiva de nous partits, com ara els republicans, els regionalistes i els socialistes, que es van anar implantant als nuclis urbans.
El trauma de 1.898 va significar, tanmateix, l’inicid’una crisi progresiva del poder de l’Estat, que es va caracteritzar per la divisió interna dels partits del govern i també per la inestabilitat política. Les classes urbanes van ser el receptor de les crítiques dels intel.lectuals que constituïen la generació del 98 i la base del renaixement del moviment republicà, que reivindicava la república com a únic règim que podia regenerar i modernitzarel país.
En aquest context, es van estendre, entre bona part de la classe política i de l’opinió pública, els valors ideològics del regeneracionisme. Molts dirigents es van sentir regeneracionistes i van intentar solucionar els grans problemes d’Espanya “des de dalt”. L’expressió “revolució des de dalt”, encunyada per l’aragonès Joaquín Costa, va ser esmentada sovint per un dels líders del PartitConservador de l’època: Antoni Maura i per Francisco Silvela, polític conservador que va ser minisrte de Governació i de Gràcia i Justícia. En morir Costa, el moviment regeneracionista va desaparèixer de la vida espanyola.
El missatge regeneracionista, però, va ser ambigu. Al costat de la denúncia d’alguns dels mals endèmics d’Espanya, com per exemple la poca participació electoral, elcaciquisme, la corrupció del sistema electoral, l’endarreriment agrari, les seves propostes no sempre van ser clares i democràtiques. Per això, un cop fracassada la “revolució des de dalt”, el regeneracionismes es va encaranar en solucions autoritàries.
L’únic intent seriós de concretar políticament alguns aspectes de les idees regeneracionistes les va dur a terme el govern conservador de Silvela (el 4 demarç de 1.899). Durant els dos anys que va dirigir la política espanyola, Silvela va intentar millorar les condicions dels treballadors, reduir la despesa pública i imposar un sistema tributari més equitatiu. També es va oposar a concedir cap mena d’autonomia a Catalunya. Els patrons van ignorar la legislació social, i els impostos van gravar més les classes mitjanes i baixes que no pas elsterratinents i les grans fortunes. Després de diverses crisis ministerials, Silvela va dimitir el 6 de març de 1.901.


LES CRISIS POLÍTIQUES DE LA RESTAURACIO (1.902-1.923)
Tots els intents de “revolució des de dalt” per resoldre els problemes d’Espanya van fracassar perquè els sectors representats en el poder no van voler renunciar als privilegis polítics (caciquisme) ni van tolerar cap reformafiscal que dotés l’Estat de prou recursos per dur a terme el programa regeneracionista.
ELS PROBLMES D’ESPANYA
Al començament del sXX, Espanya tenia quatre grans problemes:
El retard econòmic i cultural, l’injust repartiment de la riquesa propiciava la reivindicació del moviment obrer i dels jornalers del camp en una societat cada vegada més radicalitzada i dividida.
Un règim polític corrupte iartificial en què les institucions més importants no representaven al poble. Tot i rebre el nom de democràcia, l’alternança dels partits dinàstics en el poder era una ficció, deguda en part a la incultura d’una societat poc polititzada.
Un exèrcit ferit en el seu orgull per la derrota a Cuba, amb un material antiquat i un excés de comandaments que el feien poc operatiu.
Hi havia la percepció...