El genocidi de Ruanda

EL GENOCIDI
DE RUANDA*








* El present treball de síntesis ha estat elaborat per un estudiant de primer d’Història de la Universitat de Girona (curs 2012-13) per l’assignatura de Món actual II. Advertim que no som experts en el tema i, per tant, us aconsellem que només useu aquest text com a simple referència elemental.

ÍNDEX

1. Introducció

2. Lesarrels del conflicte
2.1. Les causes llunyanes
2.2. Les causes pròximes

3. El genocidi i l’altre genocidi
3.1. La descomposició del règim (1985-1994)
3.2. El genocidi (abril-juliol 1994)
3.3. La repressió del FPR i les guerres del Congo

4. L'actualitat ruandesa: pau i reconciliació?

5. Notes

6. Bibliografia








1. INTRODUCCIÓ

L'objectiu del treball és intentarcomprendre i sintetitzar les causes i pro-cessos d'un fet històric recent, el genocidi de Ruanda de 1994: l'assassinat massiu de la població tutsi per part dels hutus. No oblidarem, però, els crims dels tutsis i el paper de la Comunitat Internacional en el conflicte. Igualment es plantejaran les conseqüències, sobretot l'intent de reconciliació entre les parts implicades.
Abans de continuar, però, volemaclarir dos aspectes. El mot genocidi ha estat definit de múltiples maneres des de que Raphael Lemkin l'utilitzà per refe-rir-se als crims nazis. Malgrat que l'ONU va fer una definició ha estat molt criti-cada per ser massa restrictiva. En opinió de Bruneteau la més sutgerent és la de Frank Chalk i Kurt Jonassohn: "el genocidio es un tipo de masacre de masa unilateral con la que un Estado u otraautoridad tiene la intención de destruir a un grupo al que el mismo perpetrador ha definido."[1] Altres, per exemple Sé-melin, han proposat alternatives com "crim de massa" o l'han buidat de sentit com ho féu Rummel. Per aquest treball hem decidit agafar com a definició bàsi-ca la de Chalk i Jonassohn. A més, no podem evitar d'anotar el perill que com-porta l'acte de generalitzar. Malgrat ser-nosútil per simplificar les explicacions podem caure en el parany d'estereotipar i això a conduir-nos a jutjar les accions segons prejudicis i partidismes. Amb la generalització, producte d'una tria sub-jectiva, perdem informació molt valuosa. El present treball és una generalització en base a una informació molt parcial i per això ens disculpem per avançat pels errors de les afirmacions i negacionsque apareguin. En aquest sentit hem ac-tuat amb una lògica discriminatòria, irònicament la mateixa que hi ha sota la mentalitat racista. [2]





2. LES ARRELS DEL CONFLICTE

2.1. Les causes llunyanes

L’origen de les tensions ètniques a Ruanda és colonial. Al 1894, cent anys abans de la catàstrofe i en ple repartiment del continent africà, arribaren als Grans Llacs els primers exploradorsalemanys els quals van ser rebuts pel monarca (mwami) de Ruanda. Els alemanys van sotmetre aquest territori dins la seva colònia de l’Àfrica Oriental, tolerant a l’aristocràcia local i mantenint-hi només una petita guarnició, pel seu escàs valor econòmic.
Les característiques del regne pre-colonial són objecte de debat. A grans trets s’estructurava a partir d’un sistema "feudal" (ubuhake) id’una organització administrativa complexa. Els colonitzadors van percebre que la societat ruan-desa estava formada per tres grups: els hutus (85%), el tutsis (15%) i els twa (menys d'un 1%). Els tutsis (“rics en bestiar”) es dedicaven a la ramaderia i constituïen el grup dominant malgrat ser minoria. Els hutus (“súbdits”) eren la majoria de la població, formada per camperols. Paral•lelament convivienamb els twa, un conjunt de pobles pigmeus caçadors-recol•lectors poc representatiu. Malgrat les diferències i desigualtats, els tres grups mantenien una religió, unes tradicions i un idioma comú, el kinyarwanda. No queda gaire clar quins criteris imperaven en la diferenciació entre hutus i tutsis, com tampoc el seu origen històric. Els colonitzadors van justificar tals relacions en base a...