El hombre que confundió a su mujer con un sombrero. oliver sacks

Oliver Sacks
El hombre que confundió a su mujer con un sombrero
Barcelona, Ed. Anagrama, 2006

L’autor

Oliver Sacks va néixer a Londres el 1933. Ha estat professor de neurologia clínica a l’Albert Einstein College de Nova York i està considerat un dels grans escriptors de relats clínics del segle XX. Les seves curioses històries clíniques es troben en diverses obres: Despertares (1970)(Anagrama, 2005), que va servir d’inspiració per a una obra teatral del premi Nobel Harold Pinter i per a fer la pel·lícula del mateix títol (1990) en què actuaven Robin Williams i Robert De Niro; Un antropólogo en Marte (Anagrama, 1997), on presenta set casos neurològics que desvelen i analitzen la naturalesa de la visió, la memòria, la creativitat, la intel·ligència, la identitat i el jo; i Con unasola pierna (Anagrama,1998).

L’obra

L’home que va confondre la seva dona amb un barret és una de les obres més singulars del segle XX. Oliver Sacks narra casos de pacients amb malalties neurològiques, persones que han perdut la memòria, que són incapaces de reconèixer els seus familiars o que han estat descartats per retardats mentals, però que poden tenir dons artístics o científicsinsòlits.

Alguna vegada no t’has creuat pel carrer amb un home o una dona que parla sol, insulta els transeünts o té comportaments extravagants? Molts cops, si els titllem de «bojos» es deu a la nostra ignorància i incapacitat per a comprendre aquells que són diferents. I llegint aquests relats clínics, aprendrem a ser més comprensius i tolerants amb aquelles persones que pateixen algun desordrepsicològic.

Ara ja sabem per què hi ha vagabunds per les voreres que van com perduts o sense rumb. És perquè pateixen la malaltia nerviosa «síndrome de Tourette». Dins la seva pell, hi viu un ésser humà que lluita contra l’infern dels seus tics, que lluita per ser conegut més enllà de la seva desmillorada façana. No els passa res, senten i pateixen com els altres, són normals, alguns fins i tot sónartistes o genis.

Oliver Sacks narra històries fabuloses, però tristes, perquè descriu els patiments més extrems que puguem imaginar. La trista experiència d’una dona que ha perdut la capacitat de sentir el seu propi cos i gràcies a la vista pot superar la seva insuficiència; la dels bessons autistes que sorprenen la gent amb els seus càlculs matemàtics; la d’un mariner que, ancorada la sevamemòria el 1945, ha d’aprendre tots els matins en quin dia viu; la d’un «tourettià» que per obra de la seva mateixa malaltia gaudeix d’un enginy i una vitalitat superior a la mitjana; la d’un home que, incapaç de veure el conjunt de les coses, confon la seva dona amb un barret i és alhora un excel·lent mestre de música.

Els vint-i-quatre relats que conformen aquest llibre tenen a veure amb lamanera com aquests pacients combaten trastorns de l’hemisferi dret del cervell, on es controlen les facultats crucials del reconeixement de la realitat, i per tant, on es troben els «fonaments físics de la personalitat, del jo». Del funcionament normal d’aquest hemisferi depenen qüestions tan assumides i familiars com el reconeixement que fa el nostre cos de si mateix, o la capacitat que tenimd’identificar un amic pel seu rostre.

Oliver Sacks ens comunica la dignitat i el coratge, les capacitats portentoses per a sortir endavant d’aquests éssers impedits, marginats socialment, cosificats en historials clínics impersonals i freds, tornant-nos el tresor amagat que habita al seu interior.
En cada cas, la persona intenta, per diversos mitjans, «reconstruir un món» que ha quedat reduït al caosi sobretot, reconstruir una identitat, un jo que s’ha evaporat. En totes aquestes històries trobem quelcom sorprenent: la persistència de l’«esperit humà», la possibilitat que, malgrat com de devastadora pugui ser una malaltia neurològica, la persona pugui trobar, ja sigui a través de la música, de l’art, de la literatura, la forma de reintegrar-se en el món.

Preguntes

1. Especifiqueu...