El Lladre D'Idees

Autor: Joaquim Carbó
Editorial: Casals jove.
Edició: 1ra 2002
Pàgines: 108
Resum:
Aquest llibre té diferents capítols, que cada un d’ells és un conte, que no té res aveure amb els altres.
El autor d’aquests contes, és un home que ha tingut diferents robatoris: al metro, a casa... i ara té el síndrome d’Estocolm, que és una malaltia que lapateixen algunes víctimes de robatoris o segrestos. Fa que aquests protegeixin als culpables, donant-los gracies per no haver-li fet mal a l’hora del robatori. Té 8 capítols:Encara hi ha classes, la repetició de la jugada, la venjança del lloro, qui no vulgui pols que no vagi a l’era, l’examen d’ingrés, la gàbia, uns pispes amb principis i el lladred’idees. Cada un explica la historia de una víctima o un lladre diferent. El que a mi m’ha agradatmés, ha sigut un que explica la història d’una víctima: La repetició de la jugada.
Era un noi, que estava al metro, pujant per les escales mecàniques, i va veure al noi deldavant que s’ajupia per agafar un encenedor, però en aquest moment, un còmplice amb discreció, li va robar la cartera des de darrere, ell no se’n va adonar fins que va arribar acasa, després va descobrir la tècnica que feien servir. Es va dedicar a donar voltes pel metro, avisant dels lladres que hi havia, fins que un dia no els va veure més... quanvan arribar les vacances, va anar a París a passar-les a casa d’uns seus amic, i li van comentar que havien vist a 2 lladres fent servir aquesta tècnica, llavors ell ja vasaber que per això no hi eren, i que se’n havien anat a París, perquè ja estaven cansats de no poder robar, per la gent que ja estaven més atents al saber que hi havia lladres.