El Microscopi Òptic

1.-
El desenvolupament del microscopi òptic es sol associar amb els treballs de Anton van Leeuwenhoek
2.-
El poder de resolució d’un microscopi és la capacitat que es té amb aquest microscopi de poder veure dos punts de forma separada. Quan la distància entre els punts disminueix s'arriba a un límit a partir del qual ja no es veuen els punts en forma separada, sinó units. En aquest moment,s'ha arribat al límit de resolució del microscopi. En el cas del microscopi òptic, el límit de resolució està a prop de les 200 nm (0.2 µm ).
3.-
El microscopi òptic està format per dotze parts:
L’ocular, l’objectiu, el condensador, el diafragma, el focus, el tub, el revòlver, els cargols macro i micromètric, la platina, el braç i la base o peu.
4.-
El peu i suport: conté la base sobre la quales recolza el microscopi i té en general forma d'I o bé és rectangular.
La columna o braç: anomenada també nansa, és una peça en forma de C, unida a la base per la seva part inferior mitjançant una frontissa, permetent la inclinació del tub per millorar la captació de llum quan s'utilitzen els miralls. Sosté el tub en la seva porció superior i per l'extrem inferior s'adapta al peu.
 El tub: estroba a la part superior de la columna mitjançant un sistema de cremalleres, les quals permeten que el tub es mogui mitjançant els cargols.
El cargol macromètric o macroscòpic: girant aquest cargol, ascendeix o descendeix el tub del microscopi, lliscant en sentit vertical gràcies a un mecanisme de cremallera. Aquests moviments llargs permeten l'enfocament ràpid de la preparació.
El cargolmicromètric o microscòpic: mitjançant l'ajust fi amb moviment gairebé imperceptible que produeix en lliscar el tub o la platina, s'aconsegueix l'enfocament exacte i nítid de la preparació. Porta acoblat un tambor graduat en divisions de 0,001 mm, que s'utilitza per precisar els seus moviments i pot mesurar el gruix dels objectes.
La platina: és una peça metàl · lica plana en la qual es col · loca lapreparació o objecte que es va a observar. Presenta un orifici, en l'eix òptic del tub, que permet el pas dels raigs lluminosos a la preparació. La platina pot ser fixa, en aquest cas roman immòbil, en altres casos pot ser giratòria, és a dir, mitjançant cargols laterals pot centrar o produir moviments circular.
Les pinces: són dues peces metàl · liques que serveixen per subjectar la preparació. Estroben a la platina.
El revòlver: és una peça giratòria proveïda d'orificis en els quals s'enrosquen els objectius. En girar el revòlver, els objectius passen per l'eix del tub i es col · loquen en posició de treball, el que es nota pel soroll d'un pinyó que ho fixa.
5.-
El sistema òptic d’un microscopi és l'encarregat de reproduir i augmentar les imatges mitjançant el conjunt de lents que elcomponen. Està format per l'ocular i els objectius. L'objectiu projecta una imatge de la mostra que l'ocular després amplia.
· L'ocular: es troba situat a la part superior del tub. El seu nom es deu a la proximitat de la peça amb l'ull de l'observador. Té com a funció augmentar la imatge formada per l'objectiu. Els oculars són intercanviables i els seus poders d'augment van des 5X fins 20X.Existeixen oculars especials de potències majors a 20X i altres que tenen una escala micromètrica; aquests últims tenen la finalitat de mesurar la grandària de l'objecte observat.
· Els objectius: es disposen en una peça giratòria denominada revòlver i produeixen l'augment de les imatges dels objectes i organismes, i, per tant, es troben prop de la preparació que s'examina. Els objectius utilitzatscorrentment són de dos tipus: objectius secs i objectius d'immersió.
-  Els objectius secs s'utilitzen sense necessitat de col · locar substància alguna entre ells i la preparació. A la cara externa porten una sèrie d'índexs que indiquen l'augment que produeixen, l'obertura numèrica i altres dades. Així, per exemple, si un objectiu té aquestes dades: pla 40/0, 65 i 160/0, 17, significa que...