El mite de la fundació de roma

El mite de la fundació de Roma.

Segons la versió canònica del successos, Ròmul va fundar la ciutat a mitjans segle VIIIè a.C., exactament dia 21 d’Abril del 753 a.C segons l’històric Varró (116 a.C). Aquest mite, ve reforçat també pels grans autors antics, sobretot en època augustea, Tito Livio, Dionís d’Alicarnàs, Plutarc, Virgili (autor de l’Eneida) i Ovidi. Aquests autors varen fusionar imodificar els aconteixements de diverses fonts antigues per reforçar conceptes contemporanis a ells i que podien beneficiar l’imatge de Roma en la història.

El mite més estés és el que relaciona les dues vertents i relaciona el món grec amb l’etrusc o llatí, per dir-ho d’alguna manera. L’obra més important en aquest cas, és l’Eneida, de Virgili, escrita per encàrreg de l’emperador August, afinals del segle I a.C., entre els anys 29-19 a.C.

L’obra es basa, en principi, en els textos homèrics (segle VIIIè a.C.) per descriurer-nos la guerra de Troia, la seva destrucció i la fundació de Roma. L’obra es divideix en dotze llibres que es poden dividir en dues parts:

- La primera està formada per sis llibres, que a mode d’Odissea, ens conten els viatges que fa Enees finsarribar a terres italianes.

- La segona està formada pels sis llibres restants, que ens revelen les conquistes territorials que Enees aconsegueix com a general victoriós a terres italianes, a mode d’Ilíada.

Virgili ens conta que Enees, fill de Venus, fuig de Troia, cremada per l’exèrcit aqueu (amb una important intervenció divina en tots els passatges) amb el seu pare,Anquises i el seu fill, Ascani. El camí fins arribar al Latium vetus (antic Laci) és llarg i perillós, amb molts de passatges, com el que el duu a la cuitat de Cartago i on s’enamora de la reina Dido i hi queda per un any, però per ordre de Júpiter ha de partir, fet que provoca la mort de Dido. Ja a terres del Laci, el rei Llatí l’acull i li ofereix en matrimoni la seva filla, Lavinia, ja promesa ambel rei Turno, i es produeix un enfrentament que finalitza amb la victòria d’Enees, en honor de la qual va fundar la ciutat de Lavini.
Trenta anys després de la fundació d’aquesta ciutat, Ascani, fill d’Enees, va fundar Alba Longa, on varen regnar els seus descendents del segle XIIè al segle VIIIè a.C., segons l’autor Tito Livio. Temps després, el fill i legítim hereu del rei Proca d’Alba Longa,Numitor, es veu destronat pel seu germà, Amuli, que obliga la seva neboda, Rea Silvia, a fer-se vestal i, d’aquesta manera complir un vot de castedat perquè no pugui engendrar un fill amb dret al tro. El deu Mart, embriagat per la donzella, la fa mare de dos gemels, Ròmul i Rem.
El seu oncle, el rei Amuli, conscient del neixement, ordinà la mort dels gemels, però el serv encarregat de la missió nocompleix l’ecàrreg i els abandona a la riba del Tíber. La mare no va sofrir la pena capital, reservada per les vestals que incomplien el vot de castedat, però va ser desterrada. Els gemels varen viatjar pel Tíber fins a la vorera entre el Palatí i el Capitoli, a prop de l’actual Foro romà. A una gruta anomenada Lupercal, una lloba els va trobar i alletar juntament amb les seves cries (segonsestudis filològics, potser va ésser una prostituta, anomenades a l’època lupae) sota una figuera i el protegí també un ocell fuster. El pastor Faustul, porquer d’Amuli, va trobar els gemels i amb la seva dona, Acca Larencia, els va criar amb els seus fills.

Quan varen créixer i conegueren els seus orígens, Ròmul i Rem tornaren a Alba Longa, mataren Amuli i retornaren al tro al seu padrí Numítor.Els dos germans no volien viure a Alba mentre reinés el seu avi, sense poder regnar, i obtingueren el permís per fundar una nova ciutat, al lloc on varen créixer. El mateix Tito Livio ens comenta que la població d’Albanesos i Llatins era excessiva, mentre Plutarc afegeix:

>
Plutarc, Vida de Ròmul, 9, 1-2

Ròmul volia anomenar-la Roma i edificar-la damunt el Palatí, mentre que...