el nombre d ela rosa

Buscar les arrels de l'orde del Cister és buscar les arrels del monaquisme benedictí, que té el seu origen en la forma d'entendre i de viure les comunitats monacals. Sant Benet de Núrsia (480-547) escriu les regles de vida comunitària als monestirs, coneguda com a Regla de Sant Benet, inicialment redactada amb setanta-set capítols. Els benedictins tenen dues branques, una, els anomenats monjosnegres, al monestir de Cluny (Borgonya), fundat l'any 910, que es converteix en el monestir central de l'orde benedictí que s'expandeix fortament per tota Europa, fins que a finals del segle XI no segueixen la regla de sant Benet de forma plena. L'altra branca, els monjos blancs, neix de la necessitat de tornar a la primitiva regla, per això, l'any 1098, Robert de Molesme (1024-1111) funda unmonestir allunyat de Cluny, en un indret anomenat Cisterciumen llatí, i Cister en català.

Els tres monjos considerats fundadors del Cister, Robert de Molesme, Esteve Harding i Alberic
El tret definitori del cistercencs és la solitud i aïllament, per això els monestirs es basteixen en plena natura, això els permet donar un paper important a la vida en comunitat que ha d'ajudar a cada membre de lacomunitat a portar el seu camí religiós. Un altre tret definitori dels cistercencs és la necessitat de retornar a l'esperit ascètic que la regla de sant Benet propugnava, amb l'ascetisme hi va lligada la pobresa, que condicionarà la vida monàstica, la litúrgia i l'arquitectura dels mateixos monestirs.
Dotze anys després de la fundació del Cister, arriba al monestir Bernat des Fontaines, que donaràun fort impuls a l'orde monàstic, i el portà a la fundació de nous monestirs filials de Cîteaux, així apareixen La Ferté (1113), Pontigny (1114),Morimond (1115) i Claravall (1115) fundada pèl mateix Bernat des Fontaines, per això és conegut com Sant Bernat de Claravall.
 
 

Sant Bernat de Claravall
La personalitat de Bernat de Claravall féu que fos conegut i admirat arreu i ostentà una fortainfluència en el món eclesiàstic, tan és així que un deixeble seu, monjo cistercenc, es convertí en Papa amb el nom d'Eugeni III. S'ha descrit Bernat de Claravall com un home de combat que va saber conjuminar d'una forma extraordinària amb el misticisme, permetent reformular l'espiritualitat al segle XII.
 
 
 
 
L'organització cistercenca
A fi de mantenir una organització eficaç es varedactar la Carta de Caritat, atribuïda a l'abat Esteve, que intentava mantenir en equilibri el poder de l'abat i l'obediència al Capítol General de l'Orde. Així cada monestir s'organitzava de forma autònoma, sota la direcció del seu abat, que en principi tenia mandat vitalici i jurisdicció plena dins el seu monestir, però que, a la pràctica, quedava sotmesa a l'autoritat del monestir de Cîteauxmitjançant dos fets, un era la visita canònica, que era anual i que consistia en la visita que realitzava l'abat del monestir fundador als seus monestirs filials. El segon fet era el Capítol General , que era la reunió de tots els abats una vegada l'any, el 14 de setembre, i que presidia l'abat de Cîteaux. La Carta de Caritat, a part de mantenir els lligams amb els diferents monestirs tractava sobre eltreball, que ha de ser obligatori per a tots els monjos, car, en l'orde del Cister, els mateixos monjos treballaven la terra de forma directa. També regulava qui i com vivia al monestir i establia la figura dels conversos, que treballaven la terra, feien vot d'obediència a l'abat i tenien menys obligacions litúrgiques que els monjos, a part de portar un hàbit diferenciat d'aquests.
Així lesterres properes al monestir eren treballades pels monjos, deixant per als conversos les terres més allunyades i les granges, unitats agràries que aportaven béns als monestir i ajudaven al seu sosteniment econòmic.
La Carta de Caritat també establia que els monestirs podien fundar nous monestirs filials, amb la condició que tinguéssin com a mínim de dotze monjos, i que se situessin allunyats de...