El Noucentisme i Carner





















EL NOUCENTISME






















APARTATS


1. El Noucentisme
1.1. Marc històric i cultural
1.2. Ideari estètic del noucentisme
1.3. Autors
1.4. Característiques de la poesia noucentista
2. Josep Carner
2.1. Vida
2.2. Obra
2.2.1. L’aprenentatge: el Modernisme (1896-1905)
2.2.2. La professionalització: el Noucentisme(1906-1924)
2.2.3. La descoberta del simbolisme (1925-1939)
2.2.4. La poesia metafísica (1939-1970)
2.2.5. Altres gèneres






















EL NOUCENTISME

Marc històrico-cultural

1. Primer de tot, com sempre, la cronologia: 1906 – 1923.

2. Ara, també heu de saber raonar el perquè de les dues dates, tant la inicial com la final:
Per què 1906? Molt senzill,per la coincidència o confluència de tot un seguit d’iniciatives de signe Noucentista:
celebració del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (= es posen les bases per a l’estudi científic de la llengua)
Eugeni d’Ors comença a publicar, a La Veu de Catalunya, el seu Glosari. Des d’aquesta secció, d’Ors jugarà el paper de definidor i teoritzador del moviment.
Se publiquen dues obres claudins l’estètica noucentista: Horacianes, del mallorquí Costa i Llobera; i Els fruits saborosos, de Josep Carner. Per què deim que es tracta de dues obres clau dins l’estètica noucentista? Doncs, fonamentalment, per l’adopció d’uns plantejaments estètics de signe classicitzant. En aquestes dues obres, com en el Noucentisme, classicisme és = a: a) a nivell estètic: sinònim de formalisme, deperfecció formal, de rigor formal; tot el contrari, per tant, de la poètica maragalliana o espontaneista; b) a nivell ideològic, per als noucentistes classicisme és = a: seny, ordre, harmonia, mesura, contenció, equilibri; és a dir, un classicisme apol·lini, no el classicisme dionisíac dels modernistes de tendència parnassiana; és a dir, un classicisme que vehicula una visió del món típicament burgesa. Béidò, en les dues obres citades es defineix, es fixa aquesta visió del classicisme que serà típica del Noucentisme.




3. I per què, com a data final, l’any 1923. Molt senzill: per l’inici de la dictadura de Primo de Rivera. Com? Un fet polític, o històric, per fixar un període literari? Si no ho sabeu explicar, no és vàlid. L’explicació és molt senzilla. Mirau, la diferència entreModernisme i Noucentisme no és una diferència d’objectius: tots dos moviments volien el mateix: a) aconseguir la professionalització de l’intel·lectual modern a Catalunya; i b) construir la Catalunya ideal: culta, sofisticada, universal, europea, nacional, moderna, avançada, etc., és a dir, la superació del provincianisme, la despersonalització, l’endarreriment, l’immobilisme, el tradicionalisme,etc. Pertant, si tots dos moviments volen aconseguir el mateix, la diferència entre ells dos no pot ser d’objectius. I, en efecte, la diferència entre Modernisme i Noucentisme no residirà, per tant (no hi pot residir) en els objectius, sinó en els mitjans, les estratègies per assolir-los. Aquí hi ha la clau: mentre el Modernisme, per aconseguir els seus objectius, segueix una estratègia d’enfrontament ambla burgesia (recordau tot el que hem explicat, en el tema del Modernisme, sobre l’oposició individu – massa, artista – societat), el Noucentisme segueix una estratègia de col·laboració, de pacte amb la burgesia. Aquí resideix l’autèntica diferència entre Noucentisme i Modernisme.

4. Doncs bé, quines eren les bases d’aquest pacte entre els intel·lectuals noucentistes i els sectors catalanistesde la burgesia? Dit en altres paraules: què és el que cada un podia oferir a l’altre? Vegem-ho:
què podia oferir l’intel·lectual a la burgesia catalanista? Molt senzill: crear estats d’opinió; a través de la premsa, de la literatura, de l’art, difondre un determinat discurs ideològic, una determinada imatge de Catalunya, una determinada visió del món: una Catalunya nacional, moderna, europea,...