Modedrnisme i noucentisme catalans

Literatura Catalana 1r Batxillerat

El Modernisme
El Modernisme català
Els darrers anys del segle XIX estigueren marcats per una crisi profunda que afectà en diversos
àmbits la vida social de Catalunya. Si bé la segona meitat del segle havia representat l’època
daurada d’una nova burgesia industrial que s’havia enriquit considerablement, al tombant de segle
s’havia superat la febre d’or ila indústria començava a ressentir-se d’una crisi econòmica
generalitzada. La revolta social més destacada d’aquest període va ser l’anomenada Setmana
Tràgica (1909). La causa d’aquesta revolta popular, de signe antimilitarista i anticlerical, va ser la
mobilització de reservistes de l’exèrcit per lluitar a la guerra del Marroc a fi de defensar les
posicions colonials espanyoles. En aquestambient social i polític, va néixer i es va desenvolupar
una activitat cultural i ideològica efervescent, complexa i contradictòria, que abraçà interessos tan
diversos com la lluita obrera, el nacionalisme, la incorporació a les files de la modernitat europea,
el compromís estètic i ètic.
Definició i caracterització
El terme Modernisme és difícil de definir. Tanmateix, podem establir el conceptede Modernisme
des de dos vessants: com a actitud i com a procés. L’actitud modernista seria la d’aquells que eren
partidaris de tot allò que era modern i que, per oposició a la majoria de la intel·lectualitat catalana
del moment, es pronunciaren a favor d’una renovació que s’aconseguiria manllevant de fora els
models i les idees. Per tant, el Modernisme es pot definir com “el procés detransformació de la
cultural catalana en el tombant del segle XIX, de cultura regional i tradicionalista en cultura
nacional i moderna”.
Cronologia
Tradicionalment s’estableixen dos períodes en la cronologia de Modernisme: el primer aniria des
del 1892 fins al 1900 i el segon des del 1900 fins al 1911. El primer període fou el més combatiu del
moviment, amb un to anarquitzant i radical des delpunt de vista social. Un dels eixos vertebradors
i cohesius del moviment va ser la revista L’Avens, que aparegué per primera vegada el 1881. Cal
destacar sobretot la campanya de reforma ortogràfica que inicià el 1891. Però no fou fins al 1892
que la revista complí la funció de catalitzadora artística i social. En aquest primer període, l’any
1893, s’organitzà la tercera festa modernista a Sitges,al Cau Ferrat de Santiago Rusiñol. La festa va
tenir el mèrit d’unificar totes les tendències del moviment.
Al llarg del segon període el moviment perdé bona part de l’agressivitat que el caracteritzava.
Precisament en aquesta etapa va haver-hi una producció literària modernista molt destacada. La
1

burgesia acceptà i assimilà el moviment, sobretot estèticament. Durant aquests darrersanys del
període i del moviment modernista, les manifestacions modernistes van conviure amb el
Noucentisme, proclamat per primer cop l’any 1906 per Eugeni d’Ors, des del diari La Veu de
Catalunya. El 1911 coincidint amb la mort de Maragall es considerà la data del final del moviment.
Tendències estètiques i literàries
Des dels inicis, en el Modernisme català van conviure dues tendènciesestètiques i ideològiques
contradictòries: els regeneracionistes i els decadentistes. Els regeneracionistes pretenien provocar
el desvetllament ideològic de la societat. Creien que l’art i la cultura havien d’estar al servei de la
revolució i que l’individu havia d’actuar de revulsiu enmig de la massa. Alguns regeneracionistes
s’implicaren en l’acció social revolucionària de les files anarquistes.
Elsdecadentistes, per la seva banda, no creien en la funció de l’artista com a transformador polític
de la societat, sinó que conceben la poesia i l’art com el mitjà de superació de la societat
materialista, de l’art mercantil i de l’esperit utilitari. Convertiren l’art en una evasió i defensaren
que l’única justificació de l’art havia de ser l’art mateix (l’art per l’art).
Joan Maragall
Va...