El petit príncep

Treball

En el món de l’educació, un dels objectius principals, per no dir el més important, és el d’ensenyar a l’alumne a que doni el millor d’ell mateix, és a dir que tregui cap a fora el que ja té latent en el seu interior, per arribar a això primer s’ha de conèixer ell mateix. Implica, per tant, per part del mestre una relació directe amb l’alumne, ja que per aconseguir-ho l’ha deconèixer molt bé, però també, ha de procurar donar a l’alumne les eines necessàries per descobrir qui és, o la persona que vol ser i què és el que vol fer a la vida, per tant “educar” requerirà temps i un cert grau d’implicació de l’educador. Aquest tipus de relació que s’estableix entre el mestre i l’alumne comporta un risc, de fet establir “vincles” amb una altra persona significa exposar-se a unmateix, com la relació entre la guineu i el Petit Príncep, aquesta vol que el Petit Príncep la domestiqui, és a dir vol “crear lligams”, per tenir algú especial en qui poder pensar, ja que els ésser humans tenim necessitat de “l’altre” per poder viure i desenvolupar-nos com a persones “Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots el altres. Els altres passos em fan amagar sota terra. Elsteus em cridaran fora del cau, com una música”, aquests vincles fan que acabis coneixent l’altre des de un punt de vista més profund, veus el seu interior més enllà de l’aparença física. Tanmateix, en tant que persones humanes, podem actuar a vegades, sigui amb accions o sigui amb paraules, d’una manera que pot no ser la correcta. És a dir, posant l’exemple del Petit Princep, en el capítol VII,aquest últim pregunta a l’Aviador si els bens es poden menjar les flors i davant de la resposta afirmativa pregunta doncs, de què serveixen les espines, l’Aviador, més preocupat per la reparació del seu avió que pel que li està dient el Petit Príncep, li respon de males maneres sense pensar en les conseqüències de la seva resposta, “...t’he contestat de qualsevol manera. M’ocupo de coses serioses,jo! “, fet que provoca la còlera i indignació del Petit Príncep, a qui l’Aviador després no sap com consolar. Tenim aquí un exemple del risc que comporta “educar”, la naturalesa d’un nen és la de descobrir la realitat a través de les preguntes, i està dotat d’una curiositat sense límits, aquesta s’ha de satisfer encara que tinguem un mal dia, ja que el nen pensa constantment en la realitat i l’hade conèixer per poder conèixer-se a sí mateix. És important educar perquè l’alumne desenvolupi el seu judici moral, intel·lectual i estètic, una mala resposta o una resposta no meditada pot comportar una reacció adversa en la ment d’un nen. De fet, l’Aviador aprèn la lliçó i comença a voler conèixer millor el Petit Príncep “De seguida la vaig aprendre a conèixer millor, aquella flor” Per aixòtambé, la importància d’educar en les virtuts, ja que quan un passa a “escoltar” l’altre, a observar l’altre a través de la contemplació ( conèixer l’altre), tot fent ús de la prudència abans de fer servir la paraula, aconseguirà que aquesta influeixi de manera positiva en la persona. La paraula és molt poderosa i així com pot aconseguir conduir cap el bé, un mal ús, pot tenir efectes destructors enla persona, sobretot a nivell afectiu( el seu món interior). Per tant contemplació i virtut no poden anar separades pel fet que la virtut és el desenvolupament d’allò que ens és propi, i de la qual n’ hem de fer un ús assenyat, és a dir obrar en el bé.

Abans he parlat del temps, aquell que es fa necessari per arribar a establir una bona relació amb les persones, i en el cas del mestre ambl’alumne, requereix un temps invertit, per a poder arribar més enllà d’un simple “alumne”, és a dir, el pas del què al qui. En el Petit Príncep, ja queda reflectit la necessitat d’un temps viscut per a poder contemplar sense pressa, qualsevol petit esdeveniment, per exemple amb l’observació del creixement de la rosa “...la flor no acabava mai les preparacions per ser bonica[...]Es vestia...