El problema de la veritat

U.2.- LA VERITAT​Paula Vives 1r6
​Filosofia
El problema de la veritat

1. Les condicions de la veritat
1 - Saber quelcom: “sé que la neu és blanca”.

2 - Saber que això que sabem és veritat: .
Per exemple: encertar per atzar les preguntes d’un examen tipus test, no és cap saber.
 
2. Els graus de veritat: opinió, creença i saber
 
Opinió: poca seguretat objectiva i subjectiva enrelació a la veritat: “sóc del parer que encara tardarem a sortir de la crisi”.
Creença: poca seguretat objectiva i molta seguretat subjectiva en relació a la veritat: “crec en un ésser suprem com a fonamentador no fonamentat de tot el que hi ha”.
Saber: molta seguretat objectiva i subjectiva en relació a la veritat: “sé que en el triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma delsquadrats de cada catet” (observem que la màxima seguretat subjectiva ens ve donada per la seguretat objectiva).
 
3. Què és la veritat?
 
És o no és una pipa?
Què implica afirmar que ho és? No he pogut identificar el ser pipa.
Què implica afirmar que no ho és? He pogut identificar el ser pipa.
Sigui el que sigui, la veritat té a veure amb el reconeixement de la realitat.
 
4. La veritatcom a supòsit
 
Gairebé tot el que fem té a veure amb que pressuposem la veritat
- La nostra identitat personal i familiar depèn de l’acceptació com a veritat del que ens han dit pares i familiars: tu ets en Pere, aquesta és la teva mara, aquell el teu germà gran….
- Tota la nostra formació: el que estudiem s’empara en la veritat que se’ns transmet.
- La relació amb els especialistes: vaig almetge perquè suposo la veritat d’alguns dels seus coneixements.
- El dia a dia: agafem el tren amb el supòsit que funcionarà perquè algú té els coneixements teòrics i pràctics adients.
 
El problema  de la certesa
• Com sé que allò que sé que és vertader ho és?
– Com sé que “l’enunciat la neu és blanca és vertader” és vertader?
• Per què tinc un criteri per determinar-ho.
– Quin és aquestcriteri?
• Que em fio de la meva experiència.
– És fiable la meva experiència?
• En la mesura en que no hi ha acord en què ho sigui, apareixen diverses teories sobre la certesa.
• Com sé que allò que sé que és vertader ho és?
• Si ho és, com puc estar-ne segur? L’enunciat “això és un triangle” és vertader si i només si això és un triangle.
• Però, és o no és un triangle?
 
Teories de laveritat
1 - Autenticitat
2 – Correspondència o identitat
3 - Coherència lògica
4 - Consens
5 - Utilitat
6 – Compliment
 
1. Autenticitat
Vertader per oposició a fals
Falsificat per oposició a autèntic
Autèntic:
- essència: universal, necessària, model únic (per exemple la idea de triangle)
- Veritat = realització del model (aproximació a l’ideal: hi ha coses triangulars, però cap és eltriangle)
El dualisme ontològic o idealisme de Plató (s. V-IV aC)
• Hi ha el món de les idees (formes o models):​
• Té existència objectiva: fora de la ment (les descobrim) i de les coses (cap cosa té les propietats del model); hi ha la idea única i sempre idèntica de triangle o de bellesa, que només podem conèixer amb la raó (l’ull de l’ànima).
• Hi ha el món de les coses (imitacions):
• Téexistència delegada o dependent (còpies de l’original); per exemple les coses triangulars o les coses belles perceptibles via sentits.
 
La crítica nominalista (Ockham, s. XIV dC) a l’idealisme de Plató
- Només els individus són reals: tot el que hi pugui haver ha de ser individual; aquesta taula, aquest Déu, aquell extraterrestre.
- Cada individu és únic i diferent dels altres.
- No hi haessències o models: nomé són noms o etiquetes amb les que representem trets comuns entre diversos individus; certes impressions de color, totes semblants, les etiqueto com a blau.
- Com més comú és un nom més m’allunya de la realitat individual; així de tot individu puc dir que és, però això amb prou feines em diu res de la seva manera de ser.
- El coneixement és empíric (arrenca dels sentits) i...