El problema de l'ésser

Problema de l’ésser
Les persones, habitualment viuen sense massa consciència de com viuen, de per què viuen, sense tenir clars els grans propòsits de la seva vida.
En principi les persones es guien per preferències en el seu viure, especialment aquelles persones poc refinades. No està malament, introduir el càlcul en la vida implica temor, doncs es calcula per a obtenir el màxim de plaer ievitar el dolor. En realitat, el càlcul entra per a evitar el dolor, fonamentalment. En realitat la consciència és consciència del dolor, una persona es va tornant conscient a través del dolor. Una persona és previnguda quan ha d'evitar cometre equivocacions que li provoquin dolor.
Així com la autoconsciència sorgeix com a conseqüència del dolor i de l'evitació del dolor, la autoconsciènciafilosòfica, també. Es diu habitualment que les persones es pregunten d' on vénen, a on van, quin és el sentit de les seves vides. No és cert, aquestes preguntes es realitzen veritablement només quan el dolor torna auto conscients a les persones. El dolor converteix a la vida en problema, i quan es té un problema és necessari representar-lo per a resoldre'l; el problema de l'ÉSSER neix com un error derepresentació.
Al ser éssers parlants i atorgar sentit a la experiència des del parla, no percebem de com el parla distorsiona la nostra experiència. Què és pensar? Fins a no fa molt hagués dit que pensar és parlar amb un mateix, però no és així. Pensar és consultar les nostres sensacions sobre les coses. La nostra aproximació a les coses es dóna per sensacions, per sentiments, pel nostre sentit d'unmateix.
Si li pregunten a algú com se sent, què fa? Consultar el seu cos, sentir-lo, i expressar el sentir.
L'ÉSSER de les coses no és altra cosa que allò que sentim que són aquestes coses.

Captar seqüencial ment en la modalitat del llenguatge, que per a representar alguna cosa ha d'emprar paraules per representar. Mentre no es perceben dels problemes del llenguatge per a representar lescoses, no s'adonaran de la impossibilitat d'emprar el llenguatge en la representació de les essències, especialment d'essències que requereixin d'infinitat de notes en la seva representació
Aquest és el problema del llenguatge, pot representar només unes poques notes de les coses, si les persones volen atenir-se al llenguatge per a comprendre, acaben empobrint la realitat. Ni parlar quan una paraulavol representar infinitat de coses.

Què és l'home? Una vella definició diu que és un animal racional. Com tots sabem què és un home, entenem què vol dir aquesta definició, que l'home participa de l'essència de l'animal i que el que ho distingeix és l'ús de la raó en major mesura que l'animal inferior, perquè els animals semblen ser racionals. També es diu que l'home és un ésser social; etc.Les definicions d'aquest tipus poden ser enteses per qui ja saben què és l'home i només es pretén destacar algun tret distintiu. Però si algú no sabés què és l'home, difícilment podria saber-lo amb aquesta definició. Però si volem saber com és Juan, com ho definim. Novament hem de recórrer a una reducció, triar un conjunt de notes característiques de Juan, i amb aquestes poques notes representar-lo,de qualsevol manera, aquestes notes estaran col•locades en forma seqüencial. Aquest és el motiu pel qual s'empra la biografia com representació, doncs es traça la personalitat com un desenvolupament seqüencial. No obstant això, el parla no pot representar en forma analògica gens, no pot donar una imatge total i immediata, però la pintura sí pot. No obstant això, quan algú intenta dir com és Juan,part del que sent sobre ell, això que sent és una totalitat, vam sentir a algú com una totalitat, aquí i ara. Des d'aquesta totalitat sentida anem descrivint l'essència de Juan, fem eleccions de les millors notes per a adonar de la sensació de Juan.

El problema és que les persones no s'adonen d'aquest procés, i només veuen l'explicació verbal, i creuen que així és com pensem, que així és...