el psicomotricista en su cuerpo

Capítol 2: Enquadrament del Treball de Formació corporal i Personal
El psicomotricista que intervé a les aules amb i des del seu cos, ha d’exigir una màxima atenció a la seva formació corporal, així doncs, es posa èmfasi en aquesta intervenció del psicomotricista, tenint en compte l’enquadrament necessari.
S’entén per enquadrament al conjunt de normes i condicions en les quals es desenvolupael procés de formació, també es fa referència a altres aspectes que es van construint durant el desenvolupament d’aquest procés. L’enquadrament doncs, és fonamental per la formació i, alhora proporciona seguretat i confiança als estudiants.
Alguns dels components de l’enquadrament són permanents o invariants (grup tancat, formador, espai, compromís ètic, etc.) i d’altres, pel contrari, poden tenirmodificacions (propostes, temps, material, context cultural).
 
Capítol 4: Metodologia
La metodologia que s’imparteix per la formació corporal i personal dels psicomotricistes, es basa en un conjunt de propostes i consignes aportades pel formador. Entenem per proposta com a una invitació al treball, la qual ha de tenir en compte la individualitat i singularitat de cada persona, respectant eltemps. A diferència d’això, una consigna és una imposició de connotació més dirigida, on el participant es sent obligat a realitzar la tasca.
Així doncs, a nivell metodològic s’utilitzen diverses propostes que impliquen normalment les següents fases de treball:
- Vivència corporal: Es tracta de que tots els estudiants puguin experimentar amb el seu cos, per tal de recollir vivències isensacions, i que progressivament sigui capaç d’escoltar i prendre consciència del seu cos, així com de les ressonàncies emocionals que puguin sorgir.
Amb aquest treball vivencial a nivell de cos real, els participants també aniran descobrint la seva forma de relacionar-se amb els altres.
- Representació simbòlica i verbalització: Es tracta del moment on el participant pot expressar i/o representar allòque ha viscut en parelles, trio o en grup, és a dir, el pas de la vivenciació a la representació. En aquesta fase, es permet nombrar, identificar, representar vivències i emocions, que poden ser simbolitzades a través de la paraula, el modelatge i l’escrit.
- Verbalització en el trio de referència: Es tracta d’un grup referencial estable al llarg de la formació del psicomotricista, on es romanimportància ja que es viuen i comparteixen experiències, es reflexiona i s’escolta a l’altre.
- Verbalització a la roda grupal: Es tracta del moment on ens reuneixen tots els participants, on tothom pot parlar lliurement sobre el treball realitzat i les sensacions. Així doncs, aquesta fase facilita l’apropiació de conceptes psicomotrius i la de sentiments i alhora es realitzen connexions amb lateoria. Podem dir doncs, que és un procés de descentralització progressiu.
- Elaboració de la memòria de la sessió: Es tracta de l’elaboració individual de les memòries on s’inclouen les vivències, sensacions, pensaments i el treball realitzat a les sessions.
 
Capítol 6: Propostes en les sessions de formació personal
La formació personal presenta nivells progressius de simbolització, i estracta de que el psicomotricista s’aproximi a la seva expressió psicomotora i que tingui les vivències del seu inconscient. Així doncs, en les propostes els continguts centrals són:
- La reapropiació del plaer psicomotor: En les situacions proposades en la formació es tracta que l’alumne es retrobi en la relació amb els altres, en un lloc i un temps present, i en maneres de sentir i d’actuar. Aixòpermet una comprensió de l’expressivitat motriu de l’infant. En aquest contingut roman importància la percepció de les sensibilitats interoceptives, exteroceptives i propioceptives.
- El reconeixement i conscienciació de l’expressivitat psicomotriu de cada participant: En les propostes de treball s’ha de conduir a que el participant percebi les fluctuacions de seu to i a percebre i conèixer la...