El reloj emocional

En el meu 5 any d’estudis en la politècnica de Lleida, em va tocar fer el projecte de final de curs amb una noia una mica “rara” per varies raons una era que ella era una maga i l’altre per que beno ho se.
Quant vaig acabar el projecte no em va demanar que li poses la nota el seu quadern i no la vaig veure mai més fins aquella vegada...
2 mesos desprès de trobar la feina que volia com aGuardia Forestal vaig tenir en la meva zona un foc... Era el 5 d’agost del 2010, aquell foc va cremar fins a deu arteries i cent cases, no vaig poder fer res per una família amb 2 fills de 5 anys i de 7anys. Intentant apagar el foc vaig veure de reüll, una persona lluitant contra el foc i era idèntica que la meva companya de carrera. Desprès de les tasqués de repoblar el bosc cremat em vaig trobarprobes de que algú i havia sigut allar.
Aquella va ser la primera prova de que ella era un maga, la segona va ser anys després quan vaig estar a punt d’anar a un psicòleg per parlar-li sobre aquesttema: havia arribat a pensar que jo estava totalment boig fins que ella es va presentar a casa meva amb moltes ferides, em va demanar lògicament ajuda per curar-la. Va estar-se tres dies descansant acasa meva. El quart dia es va despertar com si hagués anat de festa 21 dies i es despertes amb tota la migranya. Li vaig demanar que sigues-hi amic seu, que s’havia quint era el seu secret, i que apartde mi no ho sabia ningun més. Ella el principi no es creia que jo no ho hagués dit a ningú més, però el final s’ho va creure. Ella es va quedar a cassa meva una setmana mes fins que la van vindre abuscar unes criatures màgiques i se la van dur per la força literalment, em van destrossar la casa.
Jo la veritat em vaig enamorar de ella i per això vaig anar darrera seu per intentar servar-la ja seque no era mag ni tenia res de poders però l’havia de ajudar, no s’havia ben be per que però el meu cor em deia que hi ha enes. Ella em va parlar de un lloc on un podia convertir-se en mag, però...