el renaixement
Páginas: 7 (1595 palabras)
Publicado: 1 de febrero de 2015
Patrimoni Musical de la Comunitat Valenciana
El Renaixement
Índex
Altres centres musicals al regne de València....................................................2
L’organ de la parroquia de Sant Nicolau...........................................................3
La música a la Universitat de València en el Renaixement...............................5
La música no litúrgica enla València Renaixentista.........................................6
Bibliografia.........................................................................................................7
El renaixement: Altres centres musicals
Les referències sobre la vida musical gandiana a l'entorn del seu cort ducal i col·legiata ens han permés albirar la dinàmica que l'art delssons va desplegar en una important localitat valenciana. Altres, com Segorbe, a l'entorn del seu cort ducal i el seu temple catedralici, també van mantindre una important activitat musical. Les dades conservades sobre instruments i edicions musicals en l'inventari dels béns del Castillo de Segorbe, les documentades relacions musicals que ja des de l'Edat Mitjana mantenien els Ducs d'aquella ciutatamb els reis de la Casa d'Aragó i l'arxiu de la catedral constituïen una bona mostra del seu passat musical.
També les simples parròquies, assistides musicalment pels ajuntaments de cada població, van portar una vida musical que va arribar en casos a tindre un nivell prou qualificat. En definitiva, la ferma trajectòria musical dels nostres convents i monestirs, l'alt nivell aconseguit per lescapelles musicals dels nostres virreis i d'algun noble, així com el de les nostres catedrals, col·legiates i parròquies va ser possible, entre altres raons, per una arrelada base popular prou sensibilitzada respecte a la música.
Ajuntament-parròquia, cor-escola, organista-mestre són elements indissociables, estretament relacionats entre sí, imprescindibles per a comprendre que la nostra històriade la música no està formada per una simple retafila de dates, obres i autors, sinó que obeïx a una contínu a educació popular a través de l'escola, que al llarg de segles va ser configurant certes connotacions musicals integrants ja del caràcter valencià.
Les obres més necessàries per al desenrotllament de la litúrgia ocupen per descomptat un lloc numèricament important. Es conservencol·leccions senceres de misses, és a dir, la recopilació dels cants anomenats de l'Ordinari de la missa: Kírie, Gloria, credo, Sanctus i Agnus Dei. També els anomenats cants del Propi de la missa, dedicats a una festivitat concreta o a una celebració determinada com la de Difunts: Introit, Gradual, Seqüència, Ofertori, Communio.
Algunes xicotetes corts, lluny de constituir una excepció, reflectixenuna vida musical que en major o menor grau venia ja desenrotllant-se en nombroses poblacions valencianes. Altres ciutats importants de l'antic regne, com Orihuela, Xàtiva o Morella, exerciran una activitat musical notable a l'entorn de la seua catedral, col·legiata i basílica, respectivament.
L’organ de la parroquia de Sant Nicolau
L'església cocatedral de Sant Nicolau de Bari és una seucatedralícia de la diòcesi d'Oriola-Alacant i se situa a la plaça de l'Abat Penalva d'Alacant, País Valencià. Es construí sobre una mesquita anterior, en un estil renaixentista tardà o barroc desornamentat. Amb un aspecte sobri, la seua edificació es dugué a terme entre 1616 i 1662, encara que el seu claustre data del segle XV, però està reformat. L'any 1959 va ser elevada a cocatedral, compartintla su catedralícia amb la catedral d'Oriola.
Com hem dit, el seu aspecte exterior és de marcada sobrietat, dins d'un estil entre un renaixement tardà i un barroc desornamentat. Els plànols per a la seua construcció els donà Agustín Bernardino, deixeble de Herrera, aquest temple conservava traces del claustre anterior, del segle XV i que pertanyia a la primera església construïda sobre la...
Patrimoni Musical de la Comunitat Valenciana
El Renaixement
Índex
Altres centres musicals al regne de València....................................................2
L’organ de la parroquia de Sant Nicolau...........................................................3
La música a la Universitat de València en el Renaixement...............................5
La música no litúrgica enla València Renaixentista.........................................6
Bibliografia.........................................................................................................7
El renaixement: Altres centres musicals
Les referències sobre la vida musical gandiana a l'entorn del seu cort ducal i col·legiata ens han permés albirar la dinàmica que l'art delssons va desplegar en una important localitat valenciana. Altres, com Segorbe, a l'entorn del seu cort ducal i el seu temple catedralici, també van mantindre una important activitat musical. Les dades conservades sobre instruments i edicions musicals en l'inventari dels béns del Castillo de Segorbe, les documentades relacions musicals que ja des de l'Edat Mitjana mantenien els Ducs d'aquella ciutatamb els reis de la Casa d'Aragó i l'arxiu de la catedral constituïen una bona mostra del seu passat musical.
També les simples parròquies, assistides musicalment pels ajuntaments de cada població, van portar una vida musical que va arribar en casos a tindre un nivell prou qualificat. En definitiva, la ferma trajectòria musical dels nostres convents i monestirs, l'alt nivell aconseguit per lescapelles musicals dels nostres virreis i d'algun noble, així com el de les nostres catedrals, col·legiates i parròquies va ser possible, entre altres raons, per una arrelada base popular prou sensibilitzada respecte a la música.
Ajuntament-parròquia, cor-escola, organista-mestre són elements indissociables, estretament relacionats entre sí, imprescindibles per a comprendre que la nostra històriade la música no està formada per una simple retafila de dates, obres i autors, sinó que obeïx a una contínu a educació popular a través de l'escola, que al llarg de segles va ser configurant certes connotacions musicals integrants ja del caràcter valencià.
Les obres més necessàries per al desenrotllament de la litúrgia ocupen per descomptat un lloc numèricament important. Es conservencol·leccions senceres de misses, és a dir, la recopilació dels cants anomenats de l'Ordinari de la missa: Kírie, Gloria, credo, Sanctus i Agnus Dei. També els anomenats cants del Propi de la missa, dedicats a una festivitat concreta o a una celebració determinada com la de Difunts: Introit, Gradual, Seqüència, Ofertori, Communio.
Algunes xicotetes corts, lluny de constituir una excepció, reflectixenuna vida musical que en major o menor grau venia ja desenrotllant-se en nombroses poblacions valencianes. Altres ciutats importants de l'antic regne, com Orihuela, Xàtiva o Morella, exerciran una activitat musical notable a l'entorn de la seua catedral, col·legiata i basílica, respectivament.
L’organ de la parroquia de Sant Nicolau
L'església cocatedral de Sant Nicolau de Bari és una seucatedralícia de la diòcesi d'Oriola-Alacant i se situa a la plaça de l'Abat Penalva d'Alacant, País Valencià. Es construí sobre una mesquita anterior, en un estil renaixentista tardà o barroc desornamentat. Amb un aspecte sobri, la seua edificació es dugué a terme entre 1616 i 1662, encara que el seu claustre data del segle XV, però està reformat. L'any 1959 va ser elevada a cocatedral, compartintla su catedralícia amb la catedral d'Oriola.
Com hem dit, el seu aspecte exterior és de marcada sobrietat, dins d'un estil entre un renaixement tardà i un barroc desornamentat. Els plànols per a la seua construcció els donà Agustín Bernardino, deixeble de Herrera, aquest temple conservava traces del claustre anterior, del segle XV i que pertanyia a la primera església construïda sobre la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.