El renaixement

LA SOCIETAT RENAIXENTISTA
S’anomena renaixement el període artístic que compren els segles XV i XVI. Comença a Itàlia i es difon per tota Europa. La paraula renaixement vol dir tornar a néixer i la característica principal d’aquest període és l’interès per la cultura, en especial Grècia i Roma antigues. Neix un corrent filosòfic i literari que s’anomena humanisme, corrent que emfatitza lacapacitat humana.
Si a l’edat mitjana havia estat dominada pel poder de la noblesa i l’església, durant el renaixement creix el poder de la burgesia. Aquest tres estaments (la noblesa, la burgesia i l’església). Recorreran a l’art per demostrar la seva importància social i tindran un paper important com a mecenes dels artistes.
Passem dels castells feudals destinats a la guerra, a palaus luxosos,esvelts, plens de finestrals on s’apliquen procediments arquitectònics del gòtic. Els artistes una època daurada.
La poesia es un art molt ben considerat pels renaixentistes i per això la música vocal és la música per excel·lència del renaixement, tant la religiosa com la profana. Els músics d’aquesta època van de cort en cort donant els seus serveis. Aquests viatges juntament amb la invenció dela impremta contribueixen a difondre les noves músiques pels diferents països. Les grans ciutats són l’escenari d’aquest món artístic i cultural, i per tant, també musical.
LA MÚSICA AL RENAIXEMENT
Melodia: són els tipus vocal (conjuntes, d’àmbit ni gaire gran, sense ritmes complicats ni intervals difícils de cantar). Es fan servir alteracions com els sostinguts i bemolls que alteren la sonoritatRitme: es fa servir el tactus (transcrit en aquesta partitura com a compàs)
Harmonia: totes les veus concorden harmònicament, amb les consonàncies i les dissonàncies conduïdes de manera fluïda.
Textura: la peça és polifònica, amb textura contrapuntística a cinc veus. Totes les veus tenen la mateixa importància melòdica, i van fent imitacions del motiu A. La textura polifònica (escrites perunes o més veus) li dóna un tractament al compositor de textura homofònica o contrapuntística.
LA MÚSICA VOCAL:
Vocal religiosa: a les cerimònies de l’església catòlica la música hi tenia un paper destacat. Totes les esglésies disposaven d’una capella de música formada per cantaires, un organista i alguns ministrers (instrumentistes), dirigits per un mestre de capella.
La capella de musicaintervenia les cerimònies interpretant musica polifònica, principalment misses i motets. La llengua en que es cantaven era en llatí.
· motet: es una obra religiosa, vocal polifònica.
Un fet important per la musica religiosa del renaixement va ser la reforma protestant iniciada a Alemanya al 1517. Aquest moviments va considerar que el poble se sentiria més integrat a les generacions litúrgiques si escantava amb alemany. Per això van agafar melodies senzilles, religioses o profanes, i es van posar lletres noves amb contingut religiós i amb alemany. Aquests nous cants vans ser anomenats corals

La música profana:
- Madrigal: és la forma musical vocal profana més important del renaixement. Va néixer a Itàlia i la musica va molt lligada al text. No religiosa.
- Chanson: a França enlloc demadrigal és fa la Chanson. És una cançó polifònica en francès de caràcter descriptiu amb imitació de sons de la natura.
- Villancet: és la peça vocal profana d’origen popular creada a la Península Ibèrica. Consta de tres parts: tornada, estrofa, tornada.
- Ensalada: és una peça vocal polifònica creada a la Península Ibèrica que s’alternen diferents llengües: llatí, castellà, català, portuguès,italià i occità. El seu nom prové de la varietat d’elements en que està constituïda.
LA MÚSICA INSTRUMENTAL
Al principi del renaixement la música explosivament instrumental era ben poca. Els instruments es feien servir principalment per acompanyar les veus o substituir-les. Durant el segle XVI els compositors exploren cada vegada els recursos propis de cada instruments i creen noves músiques per...