El sentit de la vida, francesc torralba

Grup: 1N-A Grau d’educació primària

Treball: El sentit de la vida- Francesc Torralba
Decàleg i relació amb continguts tractats a classe.

El sentit de la vida – Decàleg
1) El pas del temps
La consciència del pas del temps està estretament lligada amb la pregunta antropològica pel sentit de la vida. Quan ens adonem que el temps fuig irremediablement, amb una celeritat tremenda iincontrolable, ressona al nostre cor una inquietud que ens pregunta si realment estem aprofitant el temps que ens queda, si el que estem fent al món val la pena. Si això al que hem dedicat tants anys ens ha omplert i ens ha fet avançar a mesura que avançava el temps...
El temps que vivim amb sentit, amb il·lusió mai no es perd, sinó que es sent aprofitat i gaudit. Mentre que si ens adonem que hemdedicat la vida a una activitat inútil, que no ens omple, sentirem el pas del temps com un conte enrere, es percep la mort com a amenaça.
2) Per què vivim?
La pregunta pel sentit aflora especialment als moments de crisi de la nostra vida. Quan tot ens va bé i ens sentim a gust amb la nostra vida, aquesta pregunta no sorgeix, sinó que ho fa als moments de patiment, en els que experimentem unterratrèmol al mig de la serenitat de la vida. Quan sentim molt de prop la mort, i la nostra calma es veu amenaçada, ens adonem que som fràgils i no perennes, que podem desaparèixer d’un moment a un altre. Valorem molt més els petits detalls que fan que la nostra vida mereixi la pena, “La futura absència dóna més valor a la presència que ara i aquí es manifesta”.
3) Prendre consciència de ser-hiPrenem consciència de ser-hi quan ens preguntem per les coses. Ens analitzem a nosaltres mateixos des de fora, valorant la nostra vida, el que som, per què estem aquí.
Pot ser, quan ens analitzem i ens adonem que la nostra vida no és el que sempre havíem desitjat, ens deixem portar per la via més fàcil i no posem res de la nostra part per tal de canviar aquesta situació. Però s’ha de ser valent,enfrontar els nostres temors, la vida, tenir coratge per tornar a començar sense por i amb la il·lusió de viure millor i no quedar-nos amb la sensació de que hem desaprofitat els regal més gran del món: la vida.
4) Viure cada dia com si fos l’últim
“Viure com si fos el darrer dia transforma radicalment el mode de viure.” Si visquéssim la nostra vida pensant que mai no sabem quan marxaremd’aquest món, o que potser avui serà l’últim dia, valoraríem molt més tot el que ens envolta. Viuríem amb més intensitat, valorant cada abraçada, cada petó, deixant enrere passats ressentiments amb la gent que realment estimem, sense deixar el que podem fer avui per demà, aprofitant i gaudint cada instant. I, també, sense malbaratar el temps amb nicieses.
5) La riquesa interior
En la nostrasocietat consumista, la riquesa significa la possessió de béns materials. Però el que realment enriqueix les persones, són els valors ètics que les formen, la seva riquesa interior. Realment, el que fa les persones no són els béns materials que posseeixin, sinó la seva grandesa interior, els atributs i valors personals que té al seu cor per compartir amb els demés.
6) Viure l’ara
Hi ha persones queviuen arrelades al passat, a la melancolia de pensar que tot temps passat va ser millor. Mentrestant, també hi ha gent que viu esperançada amb el futur, relegant coses que es poden fer avui per a un futur més tranquil i prometedor. Però, la veritat és que aquestes persones viuen en un “temps idealitzat”, mentre, el que hem de fer en aquesta vida, és realment viure l’ara. Hem d’aprofitar al màximcada moment, viure amb intensitat i gaudir de cada petit detall que se’ns és regalat.
7) Vetllar per la qualitat dels vincles
Una de les maneres més meravelloses de donar sentit a la nostra vida, és tenir cura dels lligams afectius. Cuidar les relacions que hem anat establint al llarg de la vida, aquelles relacions personals que ens omplen i ens enriqueixen, que ens configuren i que han...