el sistema endocrino

EL SISTEMA ENDOCRÍ

El sistema endocrí està format per un conjunt de glàndules de secreció interna que les seves cèl•lules produeixen i aboquen directament a la sang hormones, missatgers químics que arriben en petites quantitats al seu destí a través del líquid intersticial primer i després de la circulació sanguínia. A cada lloc determinat hi exerciran la seva funció: algunes hormones actuensobre òrgans específics, accelerant o inhibint certes reaccions, i algunes altres ho fan sobre tots els teixits regulant el metabolisme o el creixement corporal.
Les respostes del sistema endocrí són més lentes comparades amb les del sistema nerviós, per exemple, però són igualment molt importants en el bon funcionament de l'organisme. El seu avantatge és que poden actuar sobre òrgans distanciats.1. GLÀNDULES ENDOCRINES
En el cos tenim glàndules exocrines, que secreten productes de destí la superfície corporal o cavitats, i les glàndules endocrines, que en comptes de secretar productes a conductes, els secreten al líquid intersticial i després la sang els porta cap a les cèl•lules diana.
Ja que depenen del sistema cardiovascular, les glàndules endocrines estan molt vascularitzades.Cal determinar també que la secreció hormonal es controla mitjançant senyals del sistema nerviós, canvis químics en la sang i altres hormones.
Les glàndules endocrines són: la hipòfisis, la tiroide, la paratiroides, les suprarenals i la pineal. A més, hi ha òrgans i teixits que no són classificats com glàndules endocrines però que secreten hormones, com: l'hipotàlem, el tim, el pàncrees, elsovaris, els testicles, els ronyons, l'estómac, el fetge, l'intestí prim, la pell, el cor, el teixit adipós i la placenta.

El sistema endocrí participa contribuint als òrgans i als altres sistemes com el sistema tegumentari, l'esquelètic, el muscular, el nerviós, l'aparell cardiovascular, el respiratori, el digestiu, etc.
A nivell general, les funcions de les hormones són:
- Regular lacomposició química i el volum del líquid intersticial, regular el metabolisme, la contracció muscular.
- Regular els aparells reproductors i el sistema immunitari.
- Controlar el creixement i desenvolupament.
- Ajudar a l'establiment dels ritmes circadiaris.

HIPOTÀLEM I HIPÒFISI
L’hipotàlem i la hipòfisi són dues petites estructures situades a la base del cervell que tenen una particular relacióanatòmica: d’una banda, algunes neurones de l’hipotàlem emeten prolongacions que arriben fins el lòbul posterior de la hipòfisis (neurohipòfisis). D’altra banda, una xarxa de vasos venosos porta factors hormonals produïts per l’hipotàlem al lòbul anterior de la hipòfisis (adenohipòfisis)


1. HIPOTÀLEM
L’hipotàlem és una estructura encefàlica situada molt a prop de la hipòfisis que duu aterme un paper important per certes funcions orgàniques vitals. La seva funció és registrar la concentració de la majoria d’hormones en sang i, segons aquestes, transmetre impulsos a la hipòfisis per tal que produeixi més o menys hormones. A través de les seves secrecions hormonals de l’oxitocina i l’hormona antidiürètica en la neurohipòfisis i les secrecions de factors estimulants o inhibidorsd’hormones hipofisàries en l’adenohipòfisis, modula l’activitat de la hipòfisis.
Per tant, fa d’enllaç entre el sistema nerviós i l’endocrí, ja que conté centres neurològics que regulen diverses funcions corporals (com són la set, la gana, la temperatura corporal i la son).


2. HIPÒFISI o glàndula pituïtària
La hipòfisi és una glàndula minúscula localitzada a la base del cervell. És allotjada perla sella turca de l’os esfenoide. situada a la base del crani, en la fossa cerebral mitjana, que connecta amb l'hipotàlem a través del tronc pituïtari o tronc hipofisiari.
La hipòfisi té 3 parts diferenciades, i els dos lòbuls tenen activitat pròpia:
1. Lòbul anterior, adenohipòfisi o hipòfisi anterior, que segrega somatotropina, tirotropina, corticotropina, hormona fol•liculoestimulant i...