El Teatre

EL TEATRE: DE LA TRANSICIÓ FINS A L’ACTUALITAT
HISTÒRIA DEL TEATRE
El teatre va nàixer a Grècia com una festa, una celebració col•lectiva i com l’expressió de sentiments més profunds de l’ésser humà i dels problemes de la col•lectivitat.
Totes les societats i totes les cultures en tots els temps, han sentit la necessitat de representar i de representar-se a sí mateixes. I això és precisamentel teatre, un espill en el que es reflecteix el món, que mostra el més amagat de l’ànima, on ens mirem, ens reconeixem, ens riguem.
El teatre és la representació i, per tant, espectacle. L’obra teatral a diferència d’una novel•la, necessita ser convertida en espectacle perquè quede completada. I com el teatre és un espectacle, sempre ha interessat al públic, de vegades, fins i tot, ha sigut unvertader fenomen de masses i un dels principals mitjans d’entreteniment de la gent.
El seu esplendor a Espanya, es va iniciar a finals del segle XVI, segle d’or de la comèdia espanyola.

GENERES TEATRALS
Hi ha diversos gèneres teatrals:
• Comèdia: Gènere realista. Els personatges són, complexos, comuns i corrents.
• Tragèdia: Gènere realista. Hi ha personatges il•lustres, amb la finalitat deproduir una crisi.
• Drama: Gènere realista. Es representa una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable o feliç.
• Melodrama: Gènere no realista. Les anècdotes complexes on els personatges són simples és la característica fonamental d'aquest gènere.
• Tragicomèdia: Gènere no realista. El personatge protagonista és simple, generalment un arquetip, està ala recerca d'un ideal
• Obra didàctica: Gènere no realista. Caracteritzada per presentar-se en forma de sil•logisme que convida a la reflexió de l'espectador.
• Farsa: Gènere impossible. en la unió d'una substitució de la realitat (de llenguatge, de lloc, etc.)
• Pantomima: Té elements de connexió amb la dansa i el circ. És una forma habitual d'art de carrer.
• Teatre musical' o musical ésuna forma de teatre que combina música, cançó, ball i diàlegs.
• Òpera és un drama total o parcialment musicat que s'escenifica cantant i amb acompanyament orquestral.
• Teatre de titelles.
• Performance: és una actuació artística en directe on hi ha una important posada en escena.

CARACTERÍSTIQUES DE LA CENSURA
Durant la dictadura franquista, el món teatral pateix un comportamentirregular:
-S’impedeix la totalitat de l’obra o part d’ella, perquè atempta contra el règim.
-Es dona permís només d’uns dies i davant un públic concret, mai en sales comercials.
-Es suspenen representacions abans de l’estrena o concedeixen permisos indiscriminadament.
-Problema amb la llibertat d’expressió.
Autors més representatius: Pedro Salinas, Max Aub, Rafael Alberti, León Felipe, Ramón J.Sender.
Grups independents de l’època: Los Goliardos, Els Joglars.

EL TEATRE DURANT LA TRANSICIÓ
Després de la dictadura del franquisme, al teatre van tenir les següents característiques:
-Esclat de la llibertat de dramaturgs i de companyies teatrals.
-Hi ha un augment espectacular de companyies de teatre de carrer.
-Les escenificacions són sòbries amb molta importància del text literaria dramatitzar.
-Sorgeix una operació rescat de grans textos dramàtics espanyols d’ aquells autors anteriors a la Guerra Civil. Autors com: Garcia Lorca, Valle-Inclán, Alberti.
-Hi ha una operació restitució de textos prohibits al passat immediat, escrits durant l’ última dècada del franquisme. Textos d’autors com: Buero Vallejo, Martín Recuerda.

EL TEATRE A L’ACTUALITAT
L’ arribada de lademocràcia havia despertat àmplies i esperançades expectatives en l’ àmbit del teatre espanyol, tant de temps emmordassat per la censura.
Hi ha llibertat d’expressió en els textos de les obres teatrals.
A més hi ha una proposta per la interculturalitat i la incorporació de les modernes tecnologies al discurs dramàtic. L’aparició del teatre modern es va caracteritzar per l’absoluta llibertat de...