El tren polar

EL TREN POLAR


Hola, jo em dic Cain. Visc a Russia, a un poble petit anomenat Gurchy, sense gaires cases i gairebé sense botigues per comprar.
Ara estem a nadal, aquella data tan i tandestacada per tothom. Per a mi, és un dia més de l’any.
Jo no crec que aquest home gras, amb barba blanca que sempre va vestit de vermell existeixi… És més, sé que qui posa els regals sota l’arbre i alsmitjons son els meus pares.
La meva germana s’ho creu, però jo vaig deixar de fer-ho fa anys.

Avui, nit bona, estem els avis, els pares, la meva germana i jo sopant pollastre farcit, com sempre. Itambé com sempre, parlant de Papa Noel, ilusionats… Jo els castigo amb el làtig de la indiferéncia.
Vaig anar a dormir. Ha sigut un dia agotador…
M’he despertat a les 3:45 del de la matinada senseson. De sopte, escolto com un tren passant per enfront de casa meva “que raro, si aquí no hi han rails de tren” vaig pensar. Vaig sortir al carrer descalç, i em vaig enfonsar a la neu a cada passa quedonava. (degut a la presió que fan els meus peus sobre la neu i la poca superficie que hi ha).
M’acosto cada vegada més. Es un tren enorme. Em vaig caure a la neu del susto que em va fotre el picadordel tren.
-Billet, caballer? Va preguntar.
-Jo… No tinc billet… Que és això? Vaig esclamar.
-No siguis beneit! Te l’estic veient treure el cap per la teva butxaca! Passa home, disfruta del viatge!-i seguidament, mentre s’endinsava a l’interior del bagó, anava cantant.
“Pero d’on ha sortit aquest billet deurat?” Vaig pensar extrañat.
Vaig seguir-lo, amb un sentiment de por i curiositat.
-DEUMEU! Això es enorme!- li vaig dir a l’home misterios d’abans, pero, quan vaig girar-me, ja no estaba. Que extrany…
El bagó era plé de llums i adorns de nadal. Les cadires semblaven molt cómodes.Vaig dirigirme a la porta que comunicava un bagó amb altre ansios de descubriment. Per la meva sorpresa, em vaig topar amb un bagó totalment sense llum, i em vaig xocar amb algo… De sopte s’obre la...