El Viejo Testamento Y La Mujer

OBJECTE D'ESTUDI


L'ésser humà pot crear símbols adients per expressar cada aspecte significatiu de la seva existència i utilitzar-los per representar successos, fenòmens, esperances o idees de qualsevol classe que no tenen relació directa amb els requeriments de supervivència bàsiques i que poden fer referència a qualsevol instant, real o utòpic, del pasat, present i futur.

Així,doncs, qualsevol símbol ha hagut de ser inventat en algun moment determinat i per necessitats precises. En tota societat, ja sigui primitiva o moderna, existeixen subjectes capaços de traduir a símbols la necessitat d'ordre i de jerarquies en l'organització social on viuen. Per mitjà de l'observació i aprenent de tot el que passava en el seu entorn, l'humà començà a buscar respostes capaces d'explicari donar sentit als successos naturals que regien les seves possibilitats de subsistència.

Segons el llibre de Pepe Rodríguez, Dios nació mujer, l'eina psíquica més eficaç per elaborar deduccions i interpretacions era el mecanisme d'analogia i va ser per mitjà d'aquest procés que començà a construir una visió de l'univers raonable, i sobretot, personalitzada i accessible; això vol dir quepogués atribuir cada fet a alguna causa individualitzable i que aquesta permetés algun tipus d'interacció humana per canviar al seu favor els capricis imprevisibles d'una naturalesa voluble i hostil.

Des dels seus inicis, les religions han marcat unes pautes jeràrquiques que gairebé sempre han perjudicat la dona. La lluita per la igualtat ha resultat molt complicada i plena d'obstacles. I nonomés amb la religió. Quan el creacionisme va començar a ser desacreditat per corrents científics refusats, com per exemple, per l'evolucionisme, el reconeixement d'igualtat per a les dones trencava amb la idea laica de l'evolució. Així, doncs, el sentiment de superioritat de l'home era vigent encara que la religió perdés força.

Però la religió o les creences religioses han estat adherides a lahumanitat des de temps enrere. Per exemple, la Biblia és el llibre més llegit arreu del món i la història que explica ha impregnat enormement el pensament de la humanitat. Ha ajudat a configurar i a enfortir una realitat a través de la creació de lleis morals per mantenir un bon comportament a l'hora de conviure entre individus.

Encara que la secularització cada cop és més i més forta, lesarrels de la religió cristiana han penetrat molt endins en la societat occidental i aquests rols humans arcaics encara són vigents avui en dia. Com bé deia el sociòleg, Èmile Durkheim, per referir-se al conflicte entre ciència i religió: “Es diu que la ciència nega per principi la religió, però la religió existeix; és un sistema de dades; en una paraula, una realitat. I com podria la ciència negaruna realitat? A més, en tant que la religió és acció, en tant que és un mitjà per fer que els homes visquin, la ciència no pot substituir-la, doncs, si bé expressa la vida, no la crea; pot, sens dubte, intentar donar una explicació de la fe, però, per aquest mateix motiu, la dóna per suposada.” 1

Com el Llibre Sagrat està dividit en dues etapes, la creació del món i la paraula de Déu, hedecidit emmarcar aquesta anàlisi dins del Vell Testament, ja que ha configurat la tradició i el costum de tota la història del judeo-cristianisme i de la naturalesa de l'home i la dona. És per aquest motiu, per aquest paral·lelisme entre realitat-religió, que m'agradaria reflexionar sobre el paper que cada gènere ha agafat.

El rol masculí s'ha presentat com a creador i configurador del món, nonomés això, sinó que les accions d'una persona i la seva experiència (enveja, odi, etc.) queden gairebé totes representades en personatges que són homes, excloent el sexe contrari de la naturalesa humana i fent-lo estrany.

Elles només formen part d'aquest conte com a mares que s'encarreguen d'assegurar la procreació, un fet important per a la humanitat on el mèrit queda reduït a l'obra del...