Els Molins De Xabia
Páginas: 8 (1866 palabras)
Publicado: 17 de febrero de 2013
1 SI ELS MOLINS DE "DON QUIJOTE" FOREN COM ELS DE XÀBIA, QUE HAGUÉS PASSAT?...DEIXAREM QUE CAIGUEN?...
[pic]
"Però senyor! Si són molins!"
Si el Quixot haguera passejat per Xàbia haguera vist vertaders gegants al cap de Sant Antoni. Gegants perquè ni el pas dels anys, ni les inclemències meteorològiques ni les ànsies especulatives dels depredadors del territori han pogut ambells.
Gegants des del punt de vista arquitectònic i cultural. Per la seua tecnologia tradicional i respectuosa amb el medi ambient. Gegants perquè conformen el conjunt de molins de vent més important del País Valencià. Gegants històrics i que formen part del nostre patrimoni.
Però, què en sabem d’ells?
Els molins de vent, enginys creats i adaptats per la tecnologia i la culturatradicionals, combinaven harmònicament l'aprofitament dels recursos naturals amb la conservació del medi ambient. Aquestes màquines, que s'estengueren a partir de l'Edat Mitjana arreu d'Europa
Utilitzaven l’energia eòlica per a girar els seus grans braços i a través de robustos mecanismes de fusta movien els grans moles circulars de pedra que convertien el gra en farina, aliment bàsic per a lasubsistència de l’home fins a èpoques ben recents.
Al terme municipal de Xàbia es mantenen les estructures, millor o pitjor conservades, de dotze molins de vent. Un d'ells, el de Safranera, a només 19 metres sobre el nivell de la mar, es situa ben a prop del llit del riu Gorgos. Els onze que resten, s'alineen de ponent a llevant a uns 190 metres sobre el nivell de la mar en la llargueruda Plana deSant Jeroni, als peus del Montgó, que continua cap a l'est on es converteix en el Cap de Sant Antoni.
Sabem que tots els molins de vent de Les Planes van ser bastits entre els segles XIV i XVIII, cronologia que els dona un especial interès. La primera referència documental coneguda en la qual es cita aquests molins de vent correspon a la partició de l'any 1391 entre els termes de Dénia i Xàbia.Segons les lleis senyorials que hi havien al país, la molinada de cereals era un monopoli que pertanyia al senyor, en aquest cas al marquès de Dènia, i estigueren funcionant fins a finals del segle XIX, quant a conseqüència de l’industrialització, la major importància de la pansa, l’aparició d’altres sistemes d’energia i la reducció del conreu de blat a la comarca, els molins perderen la seuafunció i foren abandonats.
Com son
De forma cilíndrica i d’uns 7 metres d’alçària i un diàmetre de més de 6 m, presenten en l’interior una planta baixa utilitzada com a magatzem i una superior, sostinguda per una volta de carreu de tosca d’1/4 d’esfera, on es col·locaven les moles i la maquinària que van desaparéixer a finals del s. XIX. Hui en dia estan en desús i sense aspes.
.
Comptaven ambuna porta d’accés a la planta baixa i una escala adossada al mur per la qual s’accedia a les estances superiors. La planta baixa era utilitzada com a magatzem, on es recollia el blat que descendia del pis superior per un conducte. A la planta intermèdia es trobava l’habitació del moliner i el magatzem de ferramentes. Al pis superior s’ubicava el mecanisme, on podrien trobar-se fins a quatrefinestres dirigides als quatre vents. El molí es trobava rematat per una coberta troncocònica de fusta coberta per planxes de fusta o fibres vegetals. A l'interior i en les obertures va ser utilitzada la pedra tosca.
Com funcionaven
El molí de vent consisteix en una estructura de pedra cilíndrica o troncocònica, de base circular, a la part superior del qual s’instal·laven unes aspes que transformavenl’energia del vent en energia mecànica. A la coberta solien dur una estructura de fusta per tal d’orientar les aspes segons la direcció del vent. Les aspes menejaven una roda horitzontal que amb engranatges molien el gra, mitjançant una mola de pedra circular.
En l’actualitat
De tot aquest conjunt de la Plana, l'Ajuntament de Xàbia posseeix tres molins que per les seues característiques...
[pic]
"Però senyor! Si són molins!"
Si el Quixot haguera passejat per Xàbia haguera vist vertaders gegants al cap de Sant Antoni. Gegants perquè ni el pas dels anys, ni les inclemències meteorològiques ni les ànsies especulatives dels depredadors del territori han pogut ambells.
Gegants des del punt de vista arquitectònic i cultural. Per la seua tecnologia tradicional i respectuosa amb el medi ambient. Gegants perquè conformen el conjunt de molins de vent més important del País Valencià. Gegants històrics i que formen part del nostre patrimoni.
Però, què en sabem d’ells?
Els molins de vent, enginys creats i adaptats per la tecnologia i la culturatradicionals, combinaven harmònicament l'aprofitament dels recursos naturals amb la conservació del medi ambient. Aquestes màquines, que s'estengueren a partir de l'Edat Mitjana arreu d'Europa
Utilitzaven l’energia eòlica per a girar els seus grans braços i a través de robustos mecanismes de fusta movien els grans moles circulars de pedra que convertien el gra en farina, aliment bàsic per a lasubsistència de l’home fins a èpoques ben recents.
Al terme municipal de Xàbia es mantenen les estructures, millor o pitjor conservades, de dotze molins de vent. Un d'ells, el de Safranera, a només 19 metres sobre el nivell de la mar, es situa ben a prop del llit del riu Gorgos. Els onze que resten, s'alineen de ponent a llevant a uns 190 metres sobre el nivell de la mar en la llargueruda Plana deSant Jeroni, als peus del Montgó, que continua cap a l'est on es converteix en el Cap de Sant Antoni.
Sabem que tots els molins de vent de Les Planes van ser bastits entre els segles XIV i XVIII, cronologia que els dona un especial interès. La primera referència documental coneguda en la qual es cita aquests molins de vent correspon a la partició de l'any 1391 entre els termes de Dénia i Xàbia.Segons les lleis senyorials que hi havien al país, la molinada de cereals era un monopoli que pertanyia al senyor, en aquest cas al marquès de Dènia, i estigueren funcionant fins a finals del segle XIX, quant a conseqüència de l’industrialització, la major importància de la pansa, l’aparició d’altres sistemes d’energia i la reducció del conreu de blat a la comarca, els molins perderen la seuafunció i foren abandonats.
Com son
De forma cilíndrica i d’uns 7 metres d’alçària i un diàmetre de més de 6 m, presenten en l’interior una planta baixa utilitzada com a magatzem i una superior, sostinguda per una volta de carreu de tosca d’1/4 d’esfera, on es col·locaven les moles i la maquinària que van desaparéixer a finals del s. XIX. Hui en dia estan en desús i sense aspes.
.
Comptaven ambuna porta d’accés a la planta baixa i una escala adossada al mur per la qual s’accedia a les estances superiors. La planta baixa era utilitzada com a magatzem, on es recollia el blat que descendia del pis superior per un conducte. A la planta intermèdia es trobava l’habitació del moliner i el magatzem de ferramentes. Al pis superior s’ubicava el mecanisme, on podrien trobar-se fins a quatrefinestres dirigides als quatre vents. El molí es trobava rematat per una coberta troncocònica de fusta coberta per planxes de fusta o fibres vegetals. A l'interior i en les obertures va ser utilitzada la pedra tosca.
Com funcionaven
El molí de vent consisteix en una estructura de pedra cilíndrica o troncocònica, de base circular, a la part superior del qual s’instal·laven unes aspes que transformavenl’energia del vent en energia mecànica. A la coberta solien dur una estructura de fusta per tal d’orientar les aspes segons la direcció del vent. Les aspes menejaven una roda horitzontal que amb engranatges molien el gra, mitjançant una mola de pedra circular.
En l’actualitat
De tot aquest conjunt de la Plana, l'Ajuntament de Xàbia posseeix tres molins que per les seues característiques...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.