Els trobadors i l'amor cortès

INTRODUCCIÓ
L’edat mitjana sorgeix a partir de l’esfondrament de l’Imperi romà d’Occident (Constantinoble) i s’estén des del s. V fins al s. XV on comença el Renaixement. El nom d’edat mitjana va ser posat pels renaixentistes en to despectiu per fer veure que era una època tancada de ment, violenta, bèl•lica, obscura... Encara que això no és del tot cert.
Trets comuns des del punt de vistasocial:
• Piràmide social molt estricta, constituïda pel res a dalt de tot, seguida del papa, bisbes, i autoritats eclesiàstiques, després noblesa i cavalleria i per sota la burgesia. Per últim i amb el nombre més alt de població el pobla, pagesia sobretot.
• Imposició del feudalisme, sistema basat en el vassallatge dels camperols amb el senyor feudal.
• El gran augment de la burgesia i laimportància que tenien dins les ciutats a partir del s. XII.
Trets comuns des del punt de vista cultural:
• Sorgiment de les llengües vulgars (romàniques al s. VIII) que provenen de la fragmentació del llatí i la seva progressió en l’escriptura.
• Teocentrisme (un sol Déu), domini de la religiositat, amb gran influència en la literatura.
• Imitació de models de procedències molt diverses, no preténoriginalitat sinó adaptar-se a el context de cada obra concreta.
• Finalitat normalment didàctica i amb moral de la literatura i l’art, entretenir però per ensenyar.

ELS TROBADORS
L’amor cortès
Tres tipus d’autors de poesia:
• Poeta: el que escrivia poesia en llatí.
• Joglars: eren els que cantaven poesia de caràcter popular en les diferents llengües romàniques que existien. (poesia entesaper a tots els vilatans d’un poble)
• Trobadors: escrivien i cantaven poesia en llengua occitana (provençal) i era per a públic culte, bàsicament el de les corts ja que els trobadors eren contractats per aquestes mateixes.
L’occità era parlat per tota la meitat sud de l’actual França: Tolosa, Niça, Carcassona, Bordeus, Marsella o Montpeller són algunes de les ciutats més importants. Va ser lallengua predominant de la cultura de l’edat mitjana. Així doncs a aquesta llengua s’associa la poesia trobadoresca, l’amor cortès.
L’amor cortès tenia lloc a les corts com el seu nom indica va ser escrit per el públic que vivia dins. La poesia trobadoresca es basa en l’enamorament del trobador d’una dama casada amb un noble.
Domina, midons, senyal (no podia dir el nom): la dama.
Trobador: l’amantde la dama (l’enamorat i escriptor de la poesia)
Gilós (gelós): marit noble de la dama.
Llausanger: aliat al marit de la dama amb la funció de controlar que ella no fos infidel.
Gèneres trobadorescos:
• Sirventès: gènere trobadoresc de temàtica satírica (en to burleta) i temàtica en l’exaltació de la guerra.
• Plany: gènere trobadores on és lamenta la mort.
• Debat poètic: gènere trobadorescon dos trobadors tenen una discussió/ debat.
• Pastorel•la: gènere trobadoresc on un trobador té un diàleg amorós amb una pastora.
• Albada: composició poètica trobadoresca en la que es narra l’acomiadament dels dos amants al sortir l’alba.
Trobadors catalans
Guillem de Berguedà: Cansoneta leu e plana, el motiu del títol el trobem en el significat del trobar leu (senzilla i entenedora) i ésde gènere sirventès ja que la seva característica principal és la burla cap a un personatge important (Mon Marqués de Mataplana).
Guillem de Cabestany: famós per la llegenda del cor menjat. Guillem de Cabestany és un trobador que trobades amb una dama la qual els seu marit gelós quan se’n assabenta mata a Guillem i li cuina cor per tal de que se’l mengés la dona. Un cop se’l menja i el seu maritli confirma que és el cor del seu amant es suïcida tirant-se pel balcó.
Cerverí de Girona: No el prengueu, el fals marit (Jana Delgada). En aquest poema hi podem observar diverses característiques de l’amor cortès. Un trobador que li demana a la seva amada que no es casi amb el seu futur marit trobant-li tots els defectes.
Poema de Jufré Rudel: Pro ai del chan essenhadors: Parla d’uns quants...