L'amor cortés

L’amor cortés

1.L’època
A partir del segle XII, es produeixen a Occident canvis estructurals que milloraran les infraestructures i el desenvolupament econòmic de la societat.
Aquest major dinamisme comercial i econmic va comportar l’aparició de noves formes culturals, es coneix com a Renaixement del segle XII.

Les rutes de peregrinació com el Camí de sant Jaume, el de Roma i el de TerraSanta van fer que als segles XII-XV les persones a més de buscar els beneficis de la peregrinació, movien quantitats importants de diners pel flux constant de població. Es van desenvolupar nous estils artístics: el romànic (ss.XI-XII)
el gòtic (ss. XIII-XV)
Va comportar l’expansió de l’orde monàstic dels bendictins.

Les corts reials i feudals esdevenen els centres de la vidacultural i social. Les més importants es van desenvolupar al sud de França, a l’antiga Occitània.
Apareix un model humà nou, culte i refinat que aprecia l’art i la música, que va donar lloc al naixement de la cultura cortesa, les manifestacions literàries més importants van ser la lírica de l’amor cortés i la narrativa de cavallers.
Van aparéixer l’us de les llengües romàniques en comptes del llatí,que va quedar limitat per els àmbits administratiu, acadèmic i religiós.
Les principals corts destaca el rei d’Aragó i comte de Barcelona, Alfons II

2.Característiques generals (amor cortés)
La lírica de l’amor cortés, es va desenvolupar al començament del segle XII i finals del segle XIII a occitània i es va estendre a Europa.
Mentre el poeta era el que escrivia en llatí , el trobador vaser el primer creador a usar una llengua romanç, l’occità, per a la lírica.
Aquesta va esdevenir una espècie de llengua de gènere: els trobadors catalans la usaven per a les seues composicicons.
El trobador componia la lletra i la música, en general , d’extracció social elevada
Ricard Cor de Lleó, Alfons II d’aragó, Guillem de Berguedà, huguet de mataplana també ho foren.
També hi va havertrobairitz, dones trobadores.
El joglar, d’extracció social humil, s’encarregava de cantar i difondre les composicions del trobadors.
El gènere més conegut és la cançó, altres: sirventés, plany, alba, tençò, pastorel·la.

Textos:

A partir del s.XIII apareixen recopilacions de poesia trobadoresca. Ens n’han arribat 76. Els poemes van acompanyats d’uns textos que narren la vida del trobador i deles razons que explliquen altres cirumstàncies del poema.

LITERATURA TROBADORESCA LÍRICA

La base de la literatura trobadoresca lírica, és la rima i la mesura dels versos. Els més usuals son els octosíl·labs i els decasíl·labs. Tipus d’estrofa era la cobla*. De vegades al final d’un conjunt d’estrofes, apareix la tornada es més curta i s’hi sol trobar el senyal
Dos estils:
trobar lleu(escaracteritza pel senzill formalment i estilísticament, perquè el contigut queda clar
torbar ric(es caracteritza per la preeminència de la bellesa i riquesa formal, el contigut queda amagat d’una forma complexa.

Les corts occitanes, on havia nascut la lírica trobadoresca van patir decadència després de la croada que el papa Innocenci III va dirigir contra els seguidors de l’ehretgia càtara.
Unesaltres corts van prendre el relleu: destaca la dels reis de la corona Catalanoaragonesa.

L’època

Al llarg del segle XIV i el XV volien imitar la llengua occitana utilitzada per trobadors.
La renovació que la Dolce Stil Nuovo i l’obra de Dante Alighieri i de Francesco Petrarca havien iniciat començà a fer-se sentir en els autors valencians durant el segle XV.
Començen a destacar els autorsvalencians. Es coneix com el segle d’Or XV. Sobretot Jordi de Sant Jordi va ser el primer gran poeta valencià, cortesà del rei Alfons el Magnànim i va participar en les campanyes militars per a la conquesta del regne de Nàpols.
Els poemes de Jordi hi ha influències del poeta llatí amorós Ovidi, de la poesia francesa medieval i de Dante Alighieri i Francesco Petrarca
Poeta valencia de més...