Enamorarse

Enamorarse:
Quan una persona enamorada parla d’aquella persona que considera la seva mitja taronja, les paraules amb les quals la descriu són superlatius com “increíblemente, indescriptible...” Aquests semblen a primer cop de vista paraules positives, però iniciades per síl·labes “in” o “sin” que realment són expressions negatives.
Podríem afirmar que un cop ens enamorem ens costa molt veureels defectes d l’altre persona, i tenim la capacitat de parlar dels seus defectes com si fossin simples decoracions a la seva personalitat. Tendim a autoenganyarnos.
El que nosaltres coneixem com enamorament no és res més que desig sexual, atracció, passió... coses que exclouen els que serien els principals significats de l’amor com: tendresa, confiança... Això és perquè el primer que sentim sónels símptomes de l’enamorament, però generalment després apareixen els sentiments més perdurables (confiança, tendresa...). Tot i això hi ha diferents tipus d’amor, ni la definició més àmplia de la paraula pot reunir tots els seus significats. Podem parlar de l’amor d’un pare a un fill, d’una persona cap als seus amics o la fidelitat d’un patriota cap a la seva terra, l’afició a un equip, entred’altres... en aquests casos no s’hi inclou l’enamorament.
Pel que fa a les nostres emocions, una sola paraula pot designar una gran varietat d’estats mentals. Però pel que fa a l’amor cal dir que si que hi ha una cosa comú en tot tipus d’amor: que quan algú s’enamora la persona és com si canviés. Tots sabem que és la ira, l’odi, alegria, plaer, etc... però els humans no sabem com funcionen.Nosaltres estem controlats pel nostre “jo individual” el qual utilitza els nostres sentits. Després emmagatzema a la nostra memòria la informació i origina els nostres desitjos, objectius i resol tots els nostres problemes fen ús de la nostra intel·ligència. Tot i que aquest concepte del “jo individual” té aplicacions pràctiques no ens ajuda a comprendre’ns a nosaltres mateixos.
Quan ens plantegempreguntes sobre la nostra ment, quan més senzilles siguin, més difícil ens semblarà resoldre-les. Això és perquè aquestes qüestions suposadament senzilles no ho són, i realment per a poder resoldre-les necessitem utilitzar diversos mecanismes del nostre organisme i força complexos. Aquests mecanismes “el jo” son sistemes molt elaborats que cada un de nosaltres construïm amb la finalitat de resoldreproblemes.

Pel que fa als nostres estats d’ànim, qualsevol de nosaltres hem pogut comprovar que hi ha dies que són magnífics i creus que la vida et somriu, i d’altres on et surt més a compte no aixecar-te del llit. Això que sembla inexplicable ho causen les emocions, paraula que igual que amor forma part d’un calaix de sastre, però un terme més correcte és “estats mentals”. Els canvis delsnostres estats mentals ens costen de descriure mitjançant la gama tan àmplia de la qual disposem. Per això hi ha molts investigadors que dediquen a classificar els nostres estats mentals ordenant-los en: “sentiments, propensions, temperaments i estats d’ànim”, però sempre hi ha aquells termes que no se sap on classificar-los.
En el capítol d’emocions infantils comencem intentant entendre els motiuspels quals un nen pot estar perfectament i de cop començar a plorar. Quan passa això els pares comencen a preguntar-se si té son, gana... i un cop troben el remei, tot torna a la normalitat. Això en el cas d’una persona adulta és molt senzilla, ja que només hem de preguntar. La qüestió de com un nen passa de la satisfacció al disgust i al inrevés, al llibre intenten respondre aquesta preguntamitjançant un animal artificial. Com tot animal aquest respondrà la norma del tipus SiFer, aquesta norma respon normalment a instints. La combinació de moltes normes SiFer, pot donar com a resultat una gama de diferents coses les quals saben fer els animals. Per a poder explicar el comportament humà farien falta molt més.
Els humans estem governats per impulsos organitzats perquè serveixin per...