Energia Nuclear

1.-Causa de la radioactivitat
En general són radioactives les substàncies que no presenten un balanç correcte entre protons o neutrons.


La radiació, per la seva banda, és perquè el nucli passa d'un estat excitat de major energia a un altre de menor energia, que pot seguir sent inestable i donar lloc a l'emissió de més radiació de tipus α, β o γ. La radiació γ és, per tant, un tipus deradiació electromagnètica molt penetrant, ja que té una alta energia per fotó emès.
Mesura de la radioactivitat
Per a la mesura de la radioactivitat ha diverses unitats, segons es vulgui expressar la velocitat de desintegració d'una substància o bé la quantitat de radiació existent en una àrea concreta i fins i tot, la dosi de radiació absorbida per l'organisme. En cadascun d'aquests casos,sempre es tenen diverses unitats que moltes vegades no guarden una relació decimal entre si. Per tant, és una mica complex fer una classificació de totes elles. No obstant això, si ens centrem en les més emprades, sobretot pel que fa a la quantitat de radiació, podem destacar:
• El x d (r) determina la dosi d'exposició i és la quantitat de raigs X que produeixen una energia de 83,7 ergios percada gram d'aire que ionitzen. El seu equivalent en el teixit viu és el rep, és a dir 1 rep = 83,7 erg / g de teixit.
• El rad mesura l'energia absorbida i es defineix com la quantitat de radiació que diposita una energia de 100 ergios per gram.
• El gray (Gy), equivalent a un juliol de energia absorbida per quilogram de massa.
• El sievert (Sv) és la unitat internacional per mesurar ladosi equivalent, és a dir, el producte de la dosi absorbida pel coeficient d'eficàcia biològica relativa, una constant característica de cada tipus de radiació. La dosi de radiació equivalent mesura la quantitat de radiació absorbida per l'organisme, corregida segons la naturalesa de la radiació ja que els diferents tipus de radiació són més o menys nocius. Un sievert és la quantitat de radiacióque produeix el mateix efecte biològic que l'absorció d'un juliol de raigs gamma en un quilogram de matèria orgànica. Una altra unitat per a la dosi equivalent és el rem: 1 Sv = 100 rem.

2.- Descobriment de la radioactivitat
Descobriment i origen de la radioactivitat
El francès Henri Becquerel estava treballant al seu laboratori amb sals d'urani i prop d'elles, en un dels calaixos del'armari; tenia un paquet amb unes plaques fotogràfiques noves convenientment embolicades. Aquestes plaques van quedar vetllades i encara que no sabem si el científic va ser a reclamar a la botiga de subministraments del laboratori, és evident que en el primer que va pensar, va ser en un defecte de fabricació o en una manipulació inadequada de les plaques. Ara bé, el que el va treure de dubtes va serla repetició del succés amb plaques noves, ja que havia d'existir alguna cosa en el laboratori que provoqués aquest efecte.
Becquerel es va afanyar a buscar la causa d'aquestes misterioses "emanacions" o "radiacions" que impressionaven les plaques fotogràfiques tot i trobar cobertes amb un paper negre i separades per una làmina de vidre. Per això, va imaginar que existirien uns raigs quetravessaven l'embolcall i arribaven les plaques. Va ser descartant possibles fonts fins a descobrir que l'origen d'aquestes radiacions eren les sals d'urani. A més, va comprovar que els raigs podien descarregar un electroscopi o ionitzar l'aire circumdant.
Des d'aquest instant, molts dels físics de l'època es van llançar a l'estudi d'aquest fenomen. Els pioners i més destacats van ser elmatrimoni Curie, els quals, només tenir notícia del descobriment de Becquerel, es van dedicar a tractar a casa tones de pechblenda, mineral d'urani, amb la finalitat de concentrar aquest element. El 1898 van confirmar que la radioactivitat és un fenomen associat al nucli atòmic, independent de l'estat físic de la substància o del tipus de compost que formi i van descobrir dos nous elements, el poloni...