enfermeria clinica

MÒDUL 1; Cures infermeres a la persona amb trastorns de salut.
TEMA 1. TRASTORNS OFTÀLMICS.
1.1 Record anatomo-fisiològic
L’ull té tres membranes: escleròtica, úvea, retina.
Escleròtica: la més externa, dóna subjecció a l’orbita de l’ull. Quan passa per davant de
l’iris aquesta escleròtica s’anomena còrnia.
Úvea: capa mitjana.
o Consta de tres parts:
 la coroides (capa moltvascularitzada),
 iris (esfínter dóna lloc a la pupil·la i permet l’adaptació a la llum) i
 cossos ciliars (estan formats pels processos ciliars i pel múscul ciliar,
que permet enfocar i desenfocar el cristal·lí, acomodament de l’ull).
Retina*: la més interior (+ infor. sota)

A l’ull tenim tres medis aquosos:
(exam)Humor aquós: segregat pels cossos ciliars, humidifica l’ull i circula de la cambraposterior a la cambra anterior, aquest circuit té a veure amb el glaucoma.
Humor vitri: espècie de gel que està situada a la part posterior de l’ull i es la que dóna
consistència al globus ocular.
Cristal·lí: és una lent biconvexa (convexa per davant i convexa per darrere) que està
subjectada pel múscul ciliars i el subjecta i l’acomoda per tal de poder enfocar de lluny
i de prop el contrau iel relaxa. El cristal·lí és com una càpsula té un nucli a dintre i una
escorça a fora (quan parlem de cataractes intervé aquesta escorça).

Hi ha d’haver un equilibri entre el líquid (humor aquós) que es segrega contínuament i el que
es reabsorbeix, quan no hi ha un equilibri tenim una patologia (glaucoma).
1

L’humor aquós un cop a circulat de la cambra posterior a l’anterior s’absorbeix al’angle
iridocorneal (aquest angle està localitzar per tot l’iris que toca a còrnia que li passa per davant
a l’iris).
Qui recull l’humor aquós a l’angle iridocorneal és la malla trabecular (són trabècules,
“caminets”) i d’aquí desenvoca al canal de Schlemm i d’aquí a la conjuntiva.

Com hi veiem? La llum travessa la pupil·la (si no hi ha patologia) travessant-lo tot fins a la
retina finsa la membrana més interna que hi ha a l’ull, on les fibres neuronals de la retina
acaben confluint en un punt que és el nervi òptic  segon parell cranial i d’aquí arribarà al
còrtex (al lòbul occipital).
La retina* és una capa que té molta neurona perquè en aquesta capa és on es traduirà la llum
o estímul lluminós en estímul elèctric.
Per tal de poder-ho fer la retina té tres capes deneurones:
Primera capa, la més interior són les cèl·lules ganglionars, són neurones i fan sinapsis
entre elles.
Segona capa, són les cèl·lules bipolars, tenen dos pols un davant i un altre darrere i fan
sinapsis davant i darrere.
Tercera capa, són els fotoreceptors. Receptors de la llum. Darrere d’aquesta capa hi ha
una capa pigmentada (la de petites boletes carbassa). Entre el mig de les doscapes és
on es tradueix l’estímul lluminós en estímul elèctric, el que permetrà conduir pel nervi
òptic permetem-nos la visió.
En la capa fotoreceptora hi ha dos tipus de cèl·lules:
- Cons: s’encarreguen del color
- Bastons: s’encarreguen de la llum i la foscor.

2

Si no hi veus pot ser degut a un problema oftalmològic o bé a cervell.

1.2 Trastorns de salut més freqüents:
1.2.1 GLAUCOMARECORD FISIOPATOLÒGIC
Definició
o És una patologia de l’ull però és una neuropatia degenerativa de les fibres del
nervi òptic que pot produir una pèrdua del camp visual.

Fisiopatologia
o Augment de la PIO (pressió intraocular) valor normal entre 11-21 mmHg

Hi ha una pressió dintre del globus ocular (PIO) que ha de
mantenir-se entre els valors normals.
Com tota l’estona es segregahumor aquós, segregat a la cambra
posterior als cossos ciliars i va cap a la cambra anterior per
reabsorbir-se a l’angle iridocorneal a través de la malla
trabecular i després al canal de Schlemm.

3

Quan aquest equilibri es trenca (es segrega molt humor aquós i se’n drena poc o al
revés) llavors augmenta la pressió.
Amb el glaucoma passa que es segrega molt però no és reabsorbeix perquè...