Enquesta publicitat

Investigació i resultats:
Hem centrar l’estudi en nens d’edats compreses entre 7 i 10 anys durant el mes de Maig de 2010. Un total de 50 nens i nenes, 50 pares i 50 professors han participat en la realització de les enquestes. Els nens són estudiants d’escoles públiques de la ciutat de Barcelona i rodalies. La raó per la qual hem triat aqeusta franja d’edat ha estat bàsicament perquè els nensdepenen dels seus pares però també han anat desenvolupant les necessitats d’estar amb altres nens i l’interés, i en molts casos l’hàbit, de veure la televisió.
L’objectiu de les entrevistes amb els nens era el d’establir els hàbits televisius dels nens i sapiguer de quina manera interpreten els continguts que reben de la televisió. Les entrevistes amb els professors tenien com objectiu obtenirinformació sobre quin tipus de material audiovisual utilitzen a l’aula, amb quina durada, i si hi ha una relació directe entre veure la televisió i la falta d’interés en les activitats escolars, tendència a la violencia, a l’ús de paraules mal sonants, o dificultats en la relació amb altres nens. Amb el questionari dirigit als pares, hem intentat esbrinar fins a quin punt la familia estàinvolucrada en la forma en que els nens veuen la televisió. L’objecte de la observació de camp era veure si la televisió influia en el tipus de joc: els rols, el llenguatge utilitzat, i també la forma en que els nens resolen els problemas.
L’anàlisis de les entrevistes realitzades mostre que el grup de nens que han participat en aquest estudi veuen la televisió cada dia, especialment quan tornen a casadespués de l’escola, però també a l’hora de l’esmorçar i abans d’anar a dormir, quan únicament hi ha una programació destinada per als adults. El consum televisiu augmenta considerablement durant el cap de setmana. Per això podem dir, que veure la televisió és una activitat quotidiana per el nen, perfectament incorporada a la seva rutina diària.
Pel que fa al contingut de la programació lapreferència en els nens d’aquesta edat és molt clara: dibuixos animats i els d’aventura. Tots els nens entrevistats coincideixen en declarar que no els hi agrada gens els programes més populars entre la població adulta. Al preguntar-lis perquè no els hi agradaven les notícies contestaven que “no són divertides” o perquè “són reals”. Pel que fa a les sèries o telenovel·les afirmen que “són moltaburrides”. Va ser una sorpresa observar que la majoria dels nens entrevistats no els hi agradaven els anuncis, o simplement no els hi presten atenció ( pot ser que no sigui en cas durant les vacances de Nadal). ----------------
Dels resultats anteriors ens ha semblat que els nens sel:leccionen aquells continguts que els motiven, en aquest sentit, l’humor, la fantasia, l’aventura i el reconeixament depersonatges o situacions que poden tenir algun punt de conexió amb el món real o imaginari. És interessant constatar també com tots els entrevistats tendien a preferir continguts fantàstics, rebutjant allò que és real per no considerar-ho suficientment atractiu.
Amb els resultats de les enquestes passades als professors hem pogut observar que, en general, els docents comparteixen opinió de quela televisió no és bona per als nens i com a professionals tenen grans dificultats per atreure l’atenció dels alumnes degut a l’existència i gran atractiu d’aquest medi de comunicació. Alguns professors es queixaven de que els pares permitien que els seus fills veiessin massa televisió i que deixen tota la responsabilitat educativa en mans de l’escola. La majjoria de professors declaran que maipregunten als seus alumnes sobre el què han vist a la televisió o utilitzen els programes preferits dels nens com una alternativa per introduir, il·lustrar o conectar en algun tema de caire acadèmic.

La mayoría de los profesores opinan que los niños ya ven demasiada televisión fuera de la escuela, por lo que sienten que deben hacer algo diferente en el aula de clase. En general, los maestros...