Ensayo sobre la animación sociocultural y la animación del tiempo libre, de Jaume Trilla








RESUM

En el text de Trilla, Animació sociocultural i educació en el temps lliure, es parla del concepte d’ASC i dels seus àmbits i mitjans, per altra banda també en diferencia el subsector de l’educació en el temps lliure infantil, on estableix les principals diferències amb l’ASC i en cita també els seus àmbits i mitjans.

El concepte d’animació sociocultural
L’animaciósociocultural parteix del concepte ampli de cultura elaborat per l’antropologia cultural i es refereix doncs a tot allò (coneixements, valors, tradicions, costums, procediments i tècniques, normes i formes de relació, etc) que es transmeten socialment i s’adquireixen a través de l’aprenentatge.
Així mateix, es defineix per oposició i com a alternativa a les anomenades “cultura oficial o dominant” icultura de masses, ja que els seus productes han estat considerats instruments d’alienació, dirigisme, uniformització, i manipulació social. Per altre banda, es defineix positivament per la cultura popular sobretot pels matisos següents; nacional, de classe proletària, i com a subcultures específiques, i no tant per ser tradicional i rural.

L’animació sociocultural s’ha presentat com aalternativa a la difusió cultural, ja que pretén fer de les persones agents actius de la cultura, per altra banda, també distingim entre dues línies diferents però complementàries que s’han d’integrar en les polítiques culturals. Així doncs ens trobem amb la democratització cultural, on es democratitza el consum cultural, però la definició i la creació de cultura segueix sent elitista, i per altra bandaamb la democràcia cultural la qual implica no sols fer que cadascú sigui beneficiari de la cultura adquirida, sinó que sigui propietari de la definició d’aquesta cultura considerada com a moviment.
Així doncs, l’animació sociocultural és l’instrument de la democràcia cultural, ja que no és un mitjà per difondre-la sinó una forma de catalitzar la potencialitat de les comunitats per generarcultura, una participació real i creativa.

En el concepte d’animació sociocultural s’hi troba la polisèmia, l’ambigüitat, la imprecisió, la vegetat, etc. la qual cosa ens fa difícil establir una definició.
Així doncs l’animació sociocultural, es caracteritza com a acció, intervenció, actuació, activitat, com a pràctica social, com a un mètode, una tècnica, un instrument o un mitjà, com a procés, coma programa, projecte, com a funció social, com a factor, com alguna cosa que genera i produeix, etc. així doncs, el concepte d’animació sociocultural designaria tant el que fa l’agent, com el que promou.
Per altra banda, si parlem de finalitats, encara ens trobem amb més diversitat, des de la transformació de la societat o la formació integral de la persona fins a propòsits tant radicals coml’autogestió social, o tant concretes com donar a conèixer el folklore.
Trilla defineix com Animació Sociocultural: “El conjunt d’accions realitzades per individus, grups o institucions sobre una comunitat (o un sector de la mateixa) i en el marc de un territori concret, amb el propòsit principal de promoure en els seus membre una actitud de participació activa en el procés del seu propidesenvolupament tant social com cultural”.

Àmbits i mitjans de l’ASC
L’univers de l’ASC és ampli, divers i de contorns bastant difusos, però podríem identificar els seus àmbits, institucions, programes, activitats o intervencions que configuren la seva realitat a partir dels següents apartats:
Així doncs, ens trobem amb institucions globals d’ASC (centres cívics, cases de cultura, ateneus populars,etc.), intervencions i programes concrets d’ASC a institucions diverses, (setmanes culturals en centres d’ensenyament, activitats culturals en centres de la tercera edat, etc.), projecció sociocultural d’altres institucions socials, culturals i recreatives, que promouen la participació ciutadana, (biblioteques, museus, associacions culturals i artístiques, etc), esdeveniments socioculturals,...